Amb aquest parell de problemes sols, l’Estat Espanyol ja en tindria prou per baixar a tercera divisió europea.
Els dos són antics, molt antics, mai resolts perquè mai s’ha tingut la valentia suficient per encarar-los... o potser pitjor, és que no els veuen com a problemes.
Evidentment no tenen res a veure l’un amb l’altre, com no tenen res a veure anar coix i tenir diarrea, però oi que emprenya molt tenir les dues coses alhora?
Val a dir, que la disbauxa que passa a Doñana als catalans no ens afecta, i la carallotada que passa amb la monarquia… tampoc. Val a dir que per resoldre el primer els catalans estaríem disposats a donar un cop de mà, sempre i quan per resoldre el segon ens deixessin donar un cop de peu, anomenat “patada”.
Heus aquí el dilema: alguns catalans són lliures, però Catalunya no.
Quosque tandem? Quosque tandem monarquia, abutere patientia nostra? Per rovellat que tinguem el llatí s’entén bé.
Deixeu-me dir en veu baixa, que
jo estic molt esperançat amb els actors que fan el paper de reis (amb
minúscula) perquè la barreja de fatxenderia amb estupidesa dins d’una
estructura física molt alta, fa guanyar
inestabilitat al conjunt. I com més alta “més dura serà la patacada”.
Hereus directes del militar feixista (els reis, no Doñana), han decidit auto coronar-se, sense la mínima honestedat de preguntar al poble si els volia (en realitat no ho pregunten perquè ELLS ja saben la resposta).
Com nosaltres la sabem.
Aquesta parella de coixos -la monarquia i l’estat espanyol- es donen suport un a l’altre i ja se sap què passa quan un cec guia a un altre cec, i a més els dos són coixos...
Més d’una vegada em quedo amb la boca oberta contemplant la magnitud de la tragèdia bufa que representa segles ha, la Història de la península subpirinaica, perquè vaig viure 40 anys la plenitud del franquisme, entenent que allò no era res més que una expressió perfecta i lliure de l’espanyolitat. L’error que cometem avui dia -sobretot alguns catalans- quan denunciem que torna el franquisme és precisament creure que un dia va marxar. Certament es modifica, s’adapta al moment històric, just el mínim necessari perquè Europa (oh Europa) digui “vale”, que altres maldecaps més grossos tinc cap a l’EST.
Diem Doñana i Monarquia com podríem dir….! Compte!... Que després s’ofenen.
31 d’agost de 2023.
