Si vols resoldre un problema per la força, sobretot no usis una força insuficient.
Tant per arrancar un queixal, com per pujar un piano per l’escala.
Em temo molt (amb alegria amagada) que Rússia amb Ucraïna ha comés aquest error, com l’està cometent l’Estat espanyol per resoldre (al seu gust) el conflicte català.
Usar una força insuficient.
Què impedeix a uns i altres usar
tota la seva capacitat de destrucció de l’enemic?
En primer lloc Stalin i Franco ja són morts, però l’herència que han deixat als seus respectius pobles sobre la filosofia de la vida, és ben viva. (Reconec que faig trampa, perquè la realitat és que Stalin i Franco van existir perquè Rússia i Espanya, són com són des de fa segles, filosofia de la vida inclosa).
En resum, que el piano que volien amagar a les golfes s’ha quedat encallat al replà de l’entresol. I emprenya que dona gust, tant per pujar com per baixar, fins que se’n comença a parlar a l’estranger de fora.
Metàfores a part. Què impedeix a l’Estat Espanyol resoldre el problema català al seu gust?
No serà que Espanya sap molt bé el que NO vol que sigui Catalunya però que no té cap idea realista i vàlida del que vol que sigui?...
Aquesta sensació (i més que sensació) d’encallament secular es transmet de generació en generació i de tant en tant per raons difícils d’explicar però fàcils de predir, es produeix per una o altra banda un: “Ja n’estem fins als “dallonses” on tothom sap què vol dir “dallonses”.
Llavors se’n torna a parlar com si fos una sorpresa de nova aparició al mercat de Calaf, quan només és una nova volta a la sínia que tant la fa un cavall com un burro.
El problema és molt antic i la solució també. L’aspiració a la llibertat -sigui quin sigui el significat de la paraula- és congènit i és un dels signes més específics de la naturalesa humana.
Tant de l’individu com del grup. Igual d’un grup petit com d’un grup immens.
Tant de bo que l’aspiració a l’equitat d’uns, fos, si més no, igualment intensa que la necessitat de llibertat dels altres. Recíprocament i mútuament.
…i usar tota la força disponible …equitativament.
D’això se’n diu “somiar truites”?
El 2023 s’està morint de mort natural.
