Fa tres o quatre dies va venir d’amagat dels seus súbdits
a repartir sobres a una colla d’aprenents de jutge.
I va dir (no sabem qui l’havia escrit) un discurs. Va lloar
la magnífica obra que feien els jutges espanyols que gràcies a la seva
dedicació havien aconseguit fer desaparèixer d’Espanya tot indici de corrupció
sense cap privilegi a cap persona ni cunyats ni compi-iogui de ningú.
Va destacar l’èxit que representava que gràcies al treball dels
jutges s’hagués eradicat de l’Estat tota mena de violència masclista, així com
la gran millora de les relacions laborals entre empreses i treballadors…
Què dius? Que no va dir res d’això? Que només va parlar de…
de què dius que va parlar? Del terrible desafio que haurien de combatre els nous
jutges.
Doncs sabeu que us
dic: que aquest rei tenia raó. L’únic problema que té des de fa uns anys la
monarquia espanyola és que ha descobert que trontolla. Els fonaments són
falsos. El gran patrocinador de la monarquia era un genocida del seu propi
poble que per més inri era antimonàrquic.
Catalunya li ha dit a la cara que no el vol. A la resta d’Espanya
ningú s’atreveix a preguntar-ho. I sospito que tots aquells que li fan la gara-gara
només el mantenen perquè creuen que és la clau de volta del poder polític, econòmic,
judicial i eclesiàstic heretat del dictador.
És la clau de volta i al mateix temps és el punt més feble
de tota l’estructura. Una ventada massa forta del nord-est reforçada per una depressió de llevant o un cicló
del cantàbric…
Fa bé el rei de demanar ajuda als jutges i fiscals perquè
encara que l’article 62 h) de la santa constitució espanyola diu que li
correspon la funció de comandament suprem
de les forces armades sap perfectament que això és paper mullat.
I ja ho sabem, els jutges manen i la guàrdia civil obeeix. I
això és tot.
14 d’abril de 2018. Dia de la República.