El meu poble i
el seu país.
La dificultat més gran que patim
els catalans és que per parlar de Catalunya no podem evitar parlar d’ Espanya.
Primer pamflet.
Déu te guard, catalanet
que a aquest món véns
mitja Espanya et voldrà poc
l’altra no et voldrà gens.
De Salamanca en sortiràs viu
Si no t’acostes a cap arxiu
Si l’art sagrat has admirat per
llà ponent
T’empari Déu
I sa mare de Montserrat
I al pare Abat que d’això en sap
un grapat.
A casa el jutge ,en català no
parlis gaire
Que els
“desacatos” volen per l’aire
Si se t’acut
Fe un estatut
I vols que surti molt ben parit
Cal que ho consultis amb els
taxistes de Madrit.
Si en taxi vas cap a Barajas
Parla italià
Vés que no et fotin “De aquí te bajas”
Catalanet, ho has de saber
Si vas al sud et voldran mal
Si vas al nord no’t voldran bé
Que volen de tu aquesta gent
Que de bon mati t’insulten
A mitja
tarda et condemnen
I a la nit t’estimen tant?
Si per dalt de la meseta
Se t’acut “nar” a pasturar
Un dia o altre et faran
Aquell elogi tan gran
“Es un tio muy majete, no parece
catalán”
Tu, tranquil, Jordi tranquil
Guarda’t el roc a la faixa
I recorda allò que et deia
La teva àvia de Vinaixa.
“Xiquet has de saber, que d’allí
on no n’hi ha
No en raja.
Catalanet. Com t’ho faràs
Per “acontentar”
Als d’allà dalt i als d’allà
baix?
Ho tens pelut però ho has de fer.
Segon estudi.
Com ho veuen els catalans.
Els ciutadans de Catalunya, com totes les persones
humanes, es mouen i pensen mogudes per
alguna, o més d’una, de les seves quatre visceres fonamentals a les que s’atribueix, ni que sigui metafòricament les
seves funcions vitals. És a dir: el cor, centre d’emocions, sentiments i
altres, el cervell, racional i a
vegades raonable, l’estómac àvid i
exigent, i el sexe que tots sabem què vol dir.
Els guiats pel cor són aquells ciutadans que
formant part de Catalunya com tots els altres senten i n’estan convençuts que Catalunya forma part d’ells.
Aquests ho tenen més clar que
ningú. Només hi ha una relació possible
amb Espanya: Independència.
Aquest grup és majoritari a les
manifestacions.
En segon lloc els “cervellistes“.
La raó i només la raó ha de guiar els actes humans i diuen, amb raó, que hi ha
d’haver altres maneres de relació dels pobles entre la dominació d’un
sobre l’altre i la separació amb
fronteres entre ells.
Aquests parlen de federació.
Somien que Europa acabi sent una confederació de repúbliques federals. Però no
es decideixen mai a posar fil a l’agulla, ni tan sols a donar el primer pas.
Naturalment són majoria a molts despatxos de dreta i esquerra, que tinguin una
mica o molt poder.
En tercer lloc, i en algun moment
per a tothom en primer lloc l’estómac. A Catalunya es viu bé, pensen. Per què
hem de canviar res. Potser millorant les
catenàries de rodalies i abaixant les autopistes per poder anar a la platja ja
n’hi prou. No moguem gaire res, que encara prendríem mal. Aquests, naturalment
són majoria a la platja de Castelldefels els diumenges que hi ha votacions del que sigui, sobre tot
autonòmiques.
I finalment “last but non least”
el sexe. què els diu el sexe als catalans? Doncs ben senzill que en tenen els
collons plens que facin el que facin a Madrid sempre hi ha a punt un rei o un
general, un govern o un tribunal, que els acabi donant pel cul.
Aquests són majoria absoluta a
tot arreu, excepte a les urnes.
(continuarà)