És a dir, moltes preguntes.
Dirigida al conjunt de
ciutadans espanyols, (especialment als madrilenys) que siguin conservadors, de dretes, democratacristians,
etc.
Professionals, acadèmics, comerciants
o industrials, fins i tot financers o alts directius. Votants en general de
partits de dreta.
A veure si la sé fer
correctament la pregunta o preguntes.
¿Creieu que algun dels dos personatges; Casado i Rivera que encapçalen
els únics partits a què podeu votar coherentment, és sòlid, és creïble, és
vàlid -poc o gens- per ser president del govern?
A mi, si fos de dretes (que no
en sóc gaire) i bon espanyol (que no en sóc gens) em faria una mica d’allò a l’estómac veure’m obligat a escollir algun d’aquests dos xitxarel·los
feixistoides.
¿No trobeu estrany que no
existeixi en el conjunt de l’estat -com existeix a Catalunya i a Euscadi- un
partit, tan conservador com vulgueu, però nítidament antifranquista?
¿Per què Espanya no va trobar
un Adenauer o un De Gasperi, conservadors els dos, per recuperar els seus països
després de derrotar llurs feixismes?
¿O bé resulta que a Espanya el
feixisme no ha estat mai derrotat?
Ens agradi o ens emprenyi, els
partits politics conservadors són necessaris, exactament igual que ho són els
partits polítics d’esquerres. I no ens ha de fer por que per un costat hi hagi filo
marxistes i a l’altre n’hi hagi de filo feixistes. El que fa angoixa és que la
dreta espanyola actual estigui tan sotmesa ideològicament a l’anterior règim.
Insisteixo, Espanya té un greu
problema polític i el té a la dreta. La conseqüència més deplorable d’aquest
buit és que l’esquerra -PSOE fins ara- es desplaci perillosament cap a la dreta
deixant el seu espai natural a la intempèrie.
I a nosaltres, què? Preguntareu.
D’entrada és bo saber qui hi ha a l’altra banda de la xarxa, per saber
si hem d’esmatxar o fer un globus, i
en segon lloc -i això ho tenim millor del que pensem- fer veure al jutge de
cadira que la pilota ha entrat.
Per altra banda, encara que no
s’ho creguin, no volem als espanyols ni de dretes ni d’esquerres, cap mal
.
Volem
tenir bons veïns al nord i al sud. No dubtem que França i Espanya siguin grans
nacions, i després de cridar visca Catalunya no ens sap greu cridar viva España i vive la France. Això sí, cadascú a casa seva i Internet a la de
tots.
Dic jo, vaja.
