Felip II, el rei més poderós d’Europa envia L’Armada invencible a aniquilar la Pérfida Albion. Pel camí una tempesta
malmet poc o molt els vaixells.
El duc de Medina-Sidonia, almirall de la flota, envia una
carta al Rei, explicant que degut a la tempesta, l’armada no està en
condicions d’atacar i demana autorització
per suspendre l’acció.
El dia 1 de juliol de 1588 Felip II li contesta amb una carta:
…” Si ésta fuera una
guerra injusta podria ser esta tormenta, como una señal de la voluntad de Nuestro
Señor para que desistamos… mas siendo tan justa como es, no se debe creer que
El la ha desamparado, sino favorecerla… endavant doncs.
El desastre va ser paorós.
Deducció totalment lògica:
YO mandé mis navíos a luchar contra los hombres,
no contra elementos.
I tot oblidat sense gaire esforç.
Aquesta simbiosi entre Monarquia i Divinitat ha estat i
continua essent una característica dominant del pensament polític espanyol,
fins i tot en mentalitats no creients.
La gesta de què estan més orgullosos és l’obra Civilitzadora a Sud-Àmerica que no
deixen de proclamar que fou aconseguida amb la
Cruz y la Espada.
Menendez Pelayo, fa quatre dies proclamava que España és Espada de Roma y martillo de herejes.
Cap allà 1944, a la
meva escola cantàvem a ple pulmó,
"España fue la nación que mas lauros conquistó…
Al grito sacro santo de
Castilla y de Aragon…"
Els nens no sabíem què volia dir “sacrosanto”…
Ara ho entenc massa bé...
Més de 400 anys
després de Felip II, una part important de la classe dominant espanyola (especialment
Reis i Jutges), ja no creu tant en Déu però
es manifesten i actuen com a gestors d’aquell Poder suprem que per la seva idiosincràsia
ni tolera ni admet cap qüestionament.
Espanya inventa la Democràcia
Teocràtica, que resulta un instrument perfecte tant per a Dictadors com per
a Partits politics. Es poden redactar amb la mateixa gràcia Leyes fundamentales del Movimiento com una Constitución Española, amb plena seguretat que serà aprovada per la immensa majoria del poble Español.
Això, que els catalans percebem i patim tan clarament, hem
d’entendre que vist des dels altres països, és simplement una manera de ser i
de fer espanyola, una mica folklòrica
com ho és la forma que té Espanya d’assassinar toros. A Europa fa mal a la vista i prou.
Però això no és democràcia democràtica. Després de 40 anys
de dictadura feixista no es pot fer votar un poble sense prèviament fer neteja.
El poble votarà SÍ a qualsevol proposta que representi sortir de la presó on estàvem
tots tancats.
Aquest SÍ no dona cap valor al contingut del document i molt
menys a un document tan irreformable com totes les Bíblies i Alcorans, que
necessiten molts segles i massa guerres per fer petits passos
endavant.
6 de desembre de 2021.
Res a celebrar.
