He sentit, com tothom, aquests dies un ministre defensant la
necessitat de fer una reforma de la llei d’educació dient que el estudiants
espanyols sortien molt mal preparats per poder exercir les seves professions
quan siguin grans. Després d’escoltar-lo
amb atenció força estona m’he dit:
té tota la raó l’exemple més clar el tinc davant.
Diuen que és expert en sociologia i en història. Diu que vol
espanyolitzar els nens catalans. Diu que vol que se sentin orgullosos de ser
espanyols, i no com ara que per culpa de l’educació que reben els nens catalans
no són fans del reial Madrid.
Deixeu-me explicar una història: la meva. La part que fa
referència a l’educació és espanyolitzadora sense manies.
Començàvem molts matins cantant:
España fue la nacion que más lauros conquistó
Por la tierra i por mar extendio su autoridad, etc.
Sabíem què va passar “
la noche triste de Otumba” i com Pizarro i “los ventisiete de la fama” van vèncer
milions d’inques, estudiàvem els rius i sabíem que Tirón, Oja , Najerilla, Iregua, Leza, Cidacos
i Alhama formaven la Rioja, sabíem
que Sádaba, Tauste, Uncastillo, Sos
del rey Católico i Egea de los Caballeros eren
“las Cinco Villas”. I infinitat de coses més d’història i geografia
espanyola.
També estudiàvem literatura “ de mis soledades voy, a mis
soledades vengo”. Fins i tot de
catalana, tant que per conèixer millor Maragall i Costa i Llobera estudiàvem
“La vaca ciega” i “El pino de Formentor.”
Després de trenta anys d’espanyolització intensiva -només
llegint d’amagat les “pàgines viscudes”-
vaig descobrir -de fet ja ho sospitava feia temps- que jo era català, i a més catalanista, i
força nacionalista, i molt separatista i també sobiranista. I me n‘alegro quan
perd el Madrid.
Evidentment la història és molt més llarga. També és veritat
que la immensa majoria de les coses apreses estan oblidades, però ha quedat allò
que se’n diu educació, i jo mateix em sorprenc d’estar tan lluny d’allò que
pretenien els meus educadors. Per això no acaba de preocupar-me gaire el senyor
ministre d’educació i la seva llei, no perquè no cregui en la seva terrible
mala intenció, sinó perquè com diu ell mateix els estudiants espanyols surten
molt mal preparats, sobretot per ser ministres.
21 de maig de 2013.