L`altre dia deia que al món hi ha guerra perquè hi ha exèrcits
I avui dic que si hi ha exèrcits és perquè hi ha Estats.
És necessari, i fins i tot urgent, fer una anàlisi profunda del significat teòric del concepte Estat, i de la seva realització pràctica, de la diversitat de fons i de formes dels Estats actuals, de les necessitats humanes que satisfan i de les que no, i dels odis que desperten entre els propis ¿súbdits? i entre la resta de súbdits d’altres Estats.
Tothom és súbdit d’algun Estat? Tots els Estats tenen un amo, de fet? Quin grau d’acceptació té cadascun, entre els seus propis súbdits?
M’atreveixo a afirmar que no existeix cap Estat que solucioni de manera acceptable els tres grans problemes de tota comunitat humana:
EQUITAT: distribució mínimament
justa entre els individus de la riquesa total
del conjunt.
LLIBERTAT: de pensament, de paraula, de moviments, d’agrupació… (substituir la idea que “la meva llibertat s’acaba on comença la llibertat de l’altre” per ”quan més lliure sigui l’altre més lliure seré jo).
REMODELACIÓ: adaptació continuada a la realitat canviant… sense perdre l’essència –sigui el que sigui això- però sense por a modificar contínuament les formes.
L’Estat Espanyol no ha sabut mai, al llarg de la Història, ni tan sols plantejar-se aquestes qüestions, reaccionant violentament contra els seus súbdits -individus o territoris- que han intentat fer un pas en aquesta direcció.
Encara que sembli fatxenderia dic que Catalunya té tota una sèrie de característiques que la inclouen en un grup no gaire extens, però existent, de territoris amb un poble nítidament diferenciable dels pobles veïns i, l’existència dels quals sembla que fa poc Europa ha descobert i ha batejat com GOI, grup objectivament identificable, passant-hi de puntetes.
Com deia al principi hi ha guerres perquè hi ha exèrcits, i exèrcits perquè hi ha un model d’Estats que els fa necessaris i que per contra no resol les necessitats més bàsiques dels propis ciutadans.
Aquest To be or not to be dels catalans diu: Tenim necessitat vital de ser un Estat Independent per una banda i que per l’altra aquest Estat tingui com a prioritat aquelles tres característiques que dèiem abans que cap Estat actual compleix.
Ja que costa tant fer-ho, fem-ho bé. Demostrem al món que sense exèrcit es viu millor. Invertim el màxim en educació publica i el mínim en forces d’ordre públic.
El pobles veïns no són els nostres enemics, però nosaltres no som els seus súbdits.
Em direu: d’això se’n diu Utopia, i jo us dic en tot cas ara és una Ucronia. Les utopies són inabastables perquè estan fora de lloc, les ucronies arriben amb el temps si els homes s’ho proposen. La Geografia és immutable, la Història la fan les persones.
Matt Qvortrup, especialitzat en l’estudi de processos d’ Independència diu que la immensa majoria de pobles que s’han mantingut constants buscant la independència, han acabat aconseguint-la.
I doncs, què us pensàveu?
14 de febrer de 2023
Sant Valentí (dia dels enamorats …de Catalunya)
