diumenge, 12 de setembre de 2021

Som molts i ho volem molt.

 

Som molts i molt variats. De ciutat i de comarca, de pagès i d’universitat. De dalt, del mig i de baix.

Ho volem molt i per moltes raons diferents. I la majoria per moltes raons alhora.

Tenim drets i tenim dret.

Racionalment, emocionalment, alegrement i seriosament.

I sobretot amb constància, amb perseverança, amb insistència, amb tossudesa.

Podent triar entre monarquia espanyola o república catalana, no hi ha color. Tothom ho sap i és profecia. Ho sabem aquí i ho saben allà.

L’esquerda gruixuda com un braç d’atleta que mostra sense vergonya la monarquia espanyola, deixa fluir rius de… no és res més que la conseqüència inevitable de no haver fet net ni poc ni gens, ni moral, ni mental, ni econòmic, ni judicial, ni de cap manera, de  40 anys llargs de dictadura militar corrupta.

Per entendre una mica la mentalitat dominant a l’alta judicatura espanyola només cal llegir unes paraules de la Memòria del Tribunal suprem del primer any de la “democràcia”:

La libertad hace al hombre más vulnerable a los atractivos del mal… y proporciona mejores condiciones para delinquir…

Em temo molt que el “modus cogitandi” de les altes esferes  de l’Estat espanyol, (i no solament judicials)  continuen  pensant sobre la llibertat el mateix que els últims dos segles pel cap baix.

Per això som molts i ho volem molt.

12 de setembre, l’endemà de l’onze.

P.S. Estic tip de sentir dir que l’onze de setembre de 2001 va canviar la Història del món. Sense anar cap segle enrere, el 6 d’agost de 1945 a Hiroshima sí que va canviar la Història, però llavors  les víctimes   eren unes altres.