El meu poble i el seu país. Títol segon.

 El meu poble  i el seu país.

La dificultat més gran que patim els catalans és que per parlar de Catalunya no podem evitar parlar d’ Espanya.

Primer pamflet.

Déu  te guard, catalanet

que a aquest món véns

mitja Espanya et voldrà poc

l’altra no et  voldrà gens.

De  Salamanca en sortiràs viu

Si no t’acostes a cap arxiu

Si l’art sagrat has admirat per llà ponent

T’empari Déu

I sa mare de Montserrat

I al pare Abat que d’això en sap un grapat.

A casa el jutge ,en català no parlis gaire

 Que els  “desacatos” volen per l’aire

Si se t’acut

Fe un estatut

I vols que surti molt ben parit

Cal que ho consultis amb els taxistes de Madrit.

Si en taxi vas cap a Barajas

Parla italià

Vés que no  et fotin “De aquí te bajas”

Catalanet, ho has de saber

Si vas al sud et voldran mal

Si vas al nord no’t voldran bé

Que volen de tu aquesta gent

Que de bon mati  t’insulten

 A  mitja tarda  et condemnen

I a la nit  t’estimen tant?

Si per dalt de la meseta

Se t’acut “nar”  a pasturar

Un dia o altre et faran

Aquell elogi tan gran

“Es un tio muy majete, no parece catalán”

Tu,  tranquil, Jordi tranquil

Guarda’t el roc a la faixa

I recorda allò que et deia

La teva àvia de Vinaixa.

“Xiquet has de saber, que d’allí on no n’hi ha

No en raja.

Catalanet. Com t’ho faràs

Per “acontentar”

Als d’allà dalt i als d’allà baix?

Ho tens pelut però ho has de fer.

                                            

Segon  estudi.

Com ho veuen els catalans.

Els  ciutadans de Catalunya, com totes les persones humanes, es mouen  i pensen mogudes per alguna, o més d’una, de les seves quatre visceres fonamentals a les que  s’atribueix, ni que sigui metafòricament les seves funcions vitals. És a dir: el cor, centre d’emocions, sentiments i altres, el cervell, racional  i a vegades  raonable, l’estómac àvid i exigent, i el sexe que tots sabem què vol dir.

Els  guiats pel cor són aquells ciutadans que formant part de Catalunya com tots els altres senten i n’estan convençuts  que Catalunya forma part d’ells.

Aquests ho tenen més clar que ningú.  Només hi ha una relació possible amb Espanya: Independència.

Aquest grup és majoritari a les manifestacions.

En segon lloc els “cervellistes“. La raó i només la raó ha de guiar els actes humans i diuen, amb raó, que hi ha d’haver altres maneres de relació dels pobles entre la dominació d’un sobre  l’altre i la separació amb fronteres entre ells.

Aquests parlen de federació. Somien que Europa acabi sent una confederació de repúbliques federals. Però no es decideixen mai a posar fil a l’agulla, ni tan sols a donar el primer pas. Naturalment són majoria a molts despatxos de dreta i esquerra, que tinguin una mica o molt poder.

En tercer lloc, i en algun moment per a tothom en primer lloc l’estómac. A Catalunya es viu bé, pensen. Per què hem de canviar res. Potser millorant  les catenàries de rodalies  i abaixant  les autopistes per poder anar a la platja ja n’hi prou. No moguem gaire res, que encara prendríem mal. Aquests, naturalment són majoria a la platja de Castelldefels els diumenges que hi ha  votacions del que sigui, sobre tot autonòmiques.

I finalment “last but non least” el sexe. què els diu el sexe als catalans? Doncs ben senzill que en tenen els collons plens que facin el que facin a Madrid sempre hi ha a punt un rei o un general, un govern o un tribunal, que els acabi donant pel cul.

Aquests són majoria absoluta a tot arreu, excepte a les urnes. 

                                         

                                                  (continuarà)