Eurovegues

Això d’Eurovegas.

Prendre decisions, amb conseqüències de llarga durada, i difícilment modificables, en moments de gran feblesa és molt perillós. Quan els efectes “beneficiosos” es comencin a notar, no hauran canviat les circumstàncies?

Suposo que s’han fet rigurosos estudis sobre:

Consum d’aigua potable, i millora de la disponibilitat.

Contaminació de l’aire, de les aigües residuals, del soroll, de la lluminositat,  etc.

Trànsit i mobilitat al Baix Llobregat, carreteres, trens…

El prestigi de l’arquitectura del nostre pais, augmentarà?

I el de la gastronomia?

S’ha estudiat la demanda d’espais per a grans convencions a l’entorn -Catalunya, Espanya, Europa-  o bé es creu que n’hi haurà per definició .

El nombre més gran de clients de les grans fileres de màquines escurabutxaques seran probablement del territori més proper: a on aniran els diners, i els beneficis d’aquestes apostes de veïns del barcelonès o del baix llobregat?

En fi, si  bé és veritat que confio considerablement en el bon fer de les nostres autoritats econòmiques, tinc un rau rau, com he dit al principi sobre prendre decisions en moments d’extrema feblesa econòmica i només per motius econòmics.

No puc deixar de pensar que si el capital americà ha triat l’estat espanyol –i no la costa blava francesa o la riviera italiana- és perquè sap l’extrema feblesa econòmica del país que s’inclinarà a acceptar les condicions que ell vulgui.

Personalment no tindria cap disgust si guanyés la partida Madrid.

Cal recordar, que dos dels personatges que van promocionar millor Las Vegas -l’original s’entén-  van ser Frank Sinatra i  Lucky  Luciano i la veritat,  fent el paper del primer  hi veig millor a Julio Iglesias que a Lluís Llach i pel segon  m’hi encaixa més el senyor “Gurtel” que el senyor Millet.