Les mascaretes serveixen perquè cadascú de nosaltres no enverini l’aire.
Les mascarades s’usen per fer veure que dius sí, quan estàs dient no. Que ets, quan no ets res.
Benvingudes les mascaretes i maleïdes les mascarades.
Mai he acabat d’entendre, la necessitat de tots, absolutament tots, els amos del poder, amb independència de la magnitud, la procedència o l’actitud mental de les persones que l’ocupen, de sentir-se obligats a mostrar-se al poble com una immensa mascarada.
Salons immensos, portes altíssimes, (al Kremlin n’hi ha una que quan hi passa el Putin de torn sembla un escarabat), lluminàries ostentoses, sostres impossibles, que fan que el Papa de Roma o la Reina d’Anglaterra s’hagin de disfressar fins al ridícul per ser vistos…
Es veu que si no hi ha pompa i lluentons el poder es dilueix.
Entre tots els personatges de primera fila que encara queden al món els més absurds són els que fan de Reis. I d’entre aquests guanya el primer premi “cum laude”… ¿oi que tots sabem qui?
A falta de Palau disponible a Barcelona, en un hotel disfressat de vaixell, proa al mar que ni vol ni pot solcar, es va organitzar una mascarada de baixa intensitat amb assistència de la més “alta” figura de l’Estat espanyol.
¡Quina tristor, déu meu! Ni tan sols em va fer ràbia. Va resultar tot tan depriment, que tots els assistents i els espectadors faran un concurs de velocitat per oblidar-ho.
Els d’aquí fent veure que els interessava molt què es deia i
què es feia i els d’allà dissimulant la
seva animadversió profunda i secular. I entre uns i altres uns quants empresaris que fan veure que estimen
tothom perquè ”la
pela és la pela”.
Les mascarades quan perden el magnífic encant del poder fan plorar...
Serà millor que continuem portant la mascareta.
17 de Juny de 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada