Les sagrades escriptures.

No ho podem evitar. Qui més qui menys acabem citant-les. La Bíblia, l’Alcorà o el Mahabarata. Depèn de la cultura  i de la pedanteria de cadascú.

Ho fem per dues raons comunes a tota persona humana. La primera és la vanitat, i la segona la falta d’arguments racionals per defensar les pròpies idees. Cal desconfiar plenament d’aquells que citen qualsevol escrit que la tradició o la jurisprudència, o la peresa mental, ha convertit en sagrada escriptura, tot i sabent que aquesta conté molta saviesa. La culpa no sol ser del llibre, sinó del lector. Tots els fonamentalismes  tenen la seva sagrada escriptura.

Deixant de banda les sagrades “Sagrades Escriptures” tradicionals i que pot ser relliscós parlar-ne amb massa alegria, voldria parlar de les modernes Escriptures, elevades al rang de sagrades, és a dir intocables, invariables, inviolables i convertides en martell d’heretges. Ja ho heu endevinat, estic parlant de la “Constitució”. La constitució per antonomàsia. La del país veí.

El problema més gros que genera tot dogma és l’aparició tard o d’hora, d’heretgies. Per generació espontània. Un dia  algú llegint-les diu  “Goita tu, aquesta coma està mal posada “ i l’altre va i li diu, “no és la coma, és tota la frase” i ja hi som. No és la frase, és tota la plana.

Uns no volen tocar ni una coma i els altres volen arrencar la pàgina.

Abans, els defensors de la sagrada escriptura sabien com resoldre el problema, però ara les fogueres estan mal vistes. Contaminen massa l’ambient i a sobre tothom porta mòbils i es posa a fotografiar.

Com s’ho podran fer per no tocar ni una coma -han dit tant que no ho farien, que si ho fan els seus propis torquemades els voldran cremar a ells- i molt menys suprimir planes. Tenen molt mala peça al teler, i jo no en veig cap amb una visió prou moderna ni amb una força suficient, ni tan sols per encarrilar el tema.

Potser el que hem de fer nosaltres -els heretges- aguantar i esperar. Cal recordar que la història ha acabat donant sempre la raó, sempre, al que defensava anar endavant i ha condemnat els que no es volien moure de la cadira.

20 juny de 2013.