Hem triat el camí correcte.

El sentit de la Història corre paral•lel a l’augment constant de la llibertat tant dels individus com dels col•lectius de persones.

Quan un conjunt d’humans pren consciència de la seva situació de falta de llibertat o de menys llibertat que la resta de persones del seu entorn, pel fet de pertànyer a un grup, o bé minoritari o bé més feble o simplement diferent, tard o d’hora iniciarà un procés irreversible per incrementar allò que creu que és la llibertat, encara que l’entorn dominant no ho entengui.

Fa uns segles l’existència d’esclaus era assumida com normal. Cap religió, cap filosofia ni cap política oficial l’havien condemnat. Era un fet i prou. Fins i tot es demostrava que era imprescindible per a l’economia.

Fa poc més d’un segle que pràcticament ningú dubtava quin era el lloc que la dona havia d’ocupar a la societat. Tampoc cap religió, cap filosofia o política trobava gens criticable la submissió a què estava condemnada. Fins i tot avui dia queda molt camí a fer.

(Nota curiosa: en una ressenya publicada per la mort d’un insigne capellà de l’Opus, s’indica que tenia dos germans jesuïtes i una germana superiora d’un convent de monges, i s’obliden casualment de la germana casada i amb vuit fills.)

Fa quatre dies, com qui diu, totes les persones que s’apartaven de la condició sexual que totes les cultures, religions i polítiques havien decidit com acceptables … és tan recent aquest tema que no cal insistir-hi.

Aquests col•lectius han descobert que podien ser lliures. Cap d’ells pot afirmar que ja ho ha aconseguit del tot, però sí que les cultures dominants del món, en grau diferent, han acceptat que l’increment de llibertat de qualsevol grup humà augmenta la llibertat de tota la humanitat.

Això també passa en l’anomenat món polític, però aquí les reticències i les resistències en sentit contrari són molt fortes. Fins i tot hi ha un corrent que defensa que cal limitar la llibertat per preservar la seguretat. Que la relació entre pobles sempre serà d’enfrontament i que el més fort té més raó. Que tota unió és superior a tota separació.

Si tothom creu això, això acaba sent veritat. Per sort a la humanitat mai ha existit unitat de pensament. Per sort sempre han existit individus, col•lectius i pobles que anhelen més llibertat, que la busquen i que acaben trobant-la.

Per sort Catalunya ha iniciat aquest camí.