Tres versions i mitja.

Quatre visions  o quatre mirades cap al nord-est des del centre.

Les mirades polítiques cap a Catalunya s’han clarificat  i desvergonyit alhora, i donen tres versions i mitja.

La primera

és la de més llarga tradició dins del pensament espanyol, està encarnada en  el PP, hereu directe de la branca del franquisme anomenada “nacional catolicismo“.  La unitat d ‘Espanya és sagrada. Qui la ataca és un heretge .

Per mostra, un botó. L’any 1974, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va donar suport a la publicació d’un llibre de Jesús Marcos apadrinat per A.C. Comin titulat “Los ingenieros industriales entre el pasado y el futuro” en què es feia una enquesta entre aquests professionals. 

Encara estava fresca la tinta  que el dia 13 de febrer d’aquell any el Degà del Col·legi  senyor Vallvé rebia una carta de Madrid que “con estupor e indignación”  en “la encuesta se plantean temas que atentan a las Leyes Fundamentales del Estado como por ejemplo la pregunta 110 cuya posibilidad cuarta dice <<autonomia total de Cataluña como nación y como estado>> . Este tema incide en terreno sagrado…

Firma la carta Ricardo de la Cierva. Director general de cultura Popular. Ministerio de Informacion y Turismo. (Doctor en ciències, emparentat amb ministres, aviadors, i ministre de Cultura ja en democràcia.)

El model  de jutge d’aquesta visió es diu Torquemada.

La segona

versió de les mirades sobre  Catalunya la projecta el grup polític ideològicament hereu de la segona branca del franquisme que va començar dient-se; “Falange”  i quan va perdre velocitat es va dir “Movimiento” ,  i ara ressuscitat es diu “Ciudadanos”. Tan abans com ara, a la seva bandera rojigualda hi ha gravada en lletres  de foc;  España es una  unidad de destino en lo universal. I és aquesta la llei de la jungla més antiga i més vera que el cel, viurà bé tot aquell que la servi i morirà qui li sigui infidel. És a dir, allò que pretén Catalunya és un delicte, millor dit és el delicte.

El seu model de jutges són aquells jutges alemanys, que acusats als judicis de Nuremberg es defensaven dient; “jo em limitava a complir la llei i a fer-la complir”.

La tercera

versió no acusa directament els catalans de ser heretges o de ser delinqüents. Només diuen  que cometen un error. Un immens error de caire genètic. És la versió socialista que diu; els catalans és segur que no són heretges, i que potser no són delinqüents, són ignorants i l’obligació de tot bon espanyol d’esquerres és ensenyar al que no sap i tothom diu que “la letra con sangre entra”.

Més o menys la tercera part de carpetovetònics pensen que nosaltres som espanyols herètics, una altra tercera part afirma que som espanyols delinqüents, i la tercera part creu que som espanyols ignorants.

Curiosament a cap se li acut sospitar que potser el que passa és que els catalans no són espanyols.

Ai sí, havia dit tres versions i mitja. Aquesta mitja visió és la que defensen un conjunt que diuen que  volen canviar Espanya  i diuen que  Poden. Aquests entenen que la descripció que fan els catalans de l’Estat espanyol és encertada però que la solució no és marxar sinó que és canviar l’Estat.

D’acord els diem nosaltres, canvieu-ho tot de cap a peus i quan acabeu la feina, feu-nos un xiulet que vindrem corrents que segur que pactarem una  muntanya de coses. Bé, els nostres i els vostres néts, perquè vistes les tres versions dominants a Espanya de moment  nosaltres anem passant.

3 de novembre de 2018. Dia dels difunts o quasi.