La setmana passada

La setmana passada, aprofitant un dia que no tenia gaire feina, vaig fer 80 anys.

Vaig quedar tranquil. Podia dir de la gent  gran allò que m’abellís, sense pensar-hi gaire.

Diu que de promig, allargar la vida un any a  una persona,  que en té més de vuitanta, en un país ric, ve a costar el mateix que salvar la vida de 100 nens de menys de 5 anys d’un país d’aquells que tots sabem i que per baixa que sigui l’esperança de vida li  queden 50 anys de vida. És adir que invertim el mateix en 1 any/vida/persona en un país, que 5000 anys/vida/persona en un altre. Es veu que allò que diu l’article primer dels drets de l’home -tothom té dret a la vida- és francament  interpretable.

Ja que no hi sabem fer res, cal que convenim, si més no, que l’espècie humana, no compleix al peu de la lletra les ordres del senyor Darwin que ens manava fer-ho tot pel bé de l’espècie.

Dels membres d’aquest club, en el que acabo d’ingressar, en parlaré, i del club també.

                          14 de juny de 2012.