Fa una pila d’anys, quan els meus autors predilectes eren
Zane Grey, Sabatini i Salgari, vaig llegir una novel·la d’aquest últim, de la
que no recordo ni el títol ni l’argument, però sí el primer capítol.
Un veler
salpa d’un port de l’Índia carregat t’especies i d’animals exòtics cap a
Europa. Porta engabiats a la bodega quatre magnífics tigres de Bengala. Tot
sembla anar molt bé, però Salgari és Salgari.
De sobte, el
grumet (jo sempre m’identificava amb el grumet) des de dalt del pal major crida
“Vaixell a popa”. Ja hi som, pensa el
capità, ja tenim aquí els pirates, mentre el contramestre avisa d’una negra
nuvolada a proa.
Resumint. Arriben els pirates, aborden la nau i comença una
dura lluita. Comença al mateix temps una tempesta tropical, que fa ballar com
una baldufa (això cal dir-ho sempre) l’embarcació. Una trabucada mal dirigida
fa explotar la santabàrbara i provoca un incendi a bord. El tigres, esverats
trenquen les gàbies i pugen a coberta. L’espectacle és dantesc (això també cal
dir-ho sempre).
Els primers que troben els tigres són els pirates. Es mengen
la pota bona del capità pirata i la resta fuig com ànima que porta el diable (sic).
Els tigres s’esveren tant amb el foc que tots quatre a l’hora com deixebles de
la Tarrés es llancen al mar. Amb tot això una onada gegantina passa per sobre
de la coberta de la nau i apaga l’incendi.
Artur, el capità, abans de posar rumb a Ítaca es reuneix amb
els seus, mariners, grumet i tot (jo no hi volia faltar) i els explica qui eren
els pirates que ens volen robar i reduir-nos a l’esclavatge. Li diem que ja ho sabíem.
Vol aclarir que la tempesta existeix i que ataca bons i dolents. També li diem
que ja ho sabem. Que el focs intencionats o no s’han de prevenir i això exigeix
un esforç de tothom. D’acord, li diem. I els tigres? Què hi feien quatre tigres
a la bodega? Qui els hi havia posat? Quin significat tenen en aquesta història,
tan mal recordada?
Jo no ho sé. Si el senyor Niño Becerra o el senyor Sala
Martin ho saben o bé algú de vosaltres ho sap, seria bo explicar-ho.
10 d’octubre de 2012.
Metàfora inspirada, sí senyor! Per a mi els quatre afamats i rabiosos tigres, poden ser : FAES, "Conferencia Episcopal Española", "Caverna mediatica madrileña" i alguns "peperos" capitenajats per Vidal Quadras. Hi havia un cinquè felí, els militars, però va quedar lligat a la bodega amb una cadena dita OTAN.
ResponElimina