N.C .L.

Navarro, Collboni, Lucena, sols o acompanyats d’altres, presumptes responsables d’un error de futur, per predicar una doctrina que era bona fa trenta anys.

Fa trenta anys proposar una república federal a l’estat espanyol, incloent el dret d’autodeterminació de les nacions integrades, com havia decidit el PSOE renascut a Suresnes l’octubre de 1974, era una idea intel·ligent  i amb moltes possibilitats d’èxit. Calia convèncer el tàndem elegit  -Gonzalez, Guerra- que era el camí amb més futur. Raventós, Obiols,  acompanyats d’altres no ho van saber, poder o voler fer.

Els “joves nacionalistes espanyols” com s’autodefinien la parella andalusa, van triar un camí molt diferent, que ens ha portat on som ara.

Allò que era bo fa trenta anys, ha caducat. El temps fa caducar els iogurts i les idees. Sobretot les idees polítiques. De vegades tenen si fa no fa la mateixa durada i encara que els iogurts són bons post data, sense exagerar s’entén, a les idees els passa una cosa singular: els usuaris, generadors o patidors seus han canviat, millor dit són uns altres, tant per renovació d’estocs, com per renovació de paisatge (no m’agrada gens dir “escenari”, ho troba massa teatral).

A  N.C.L. i d’altres els pot passar que el procés que en direcció a l’increment de llibertat que ha iniciat la societat catalana, tingui èxit o bé s’endarrereixi o bé -el més probable- faci un pas endavant significatiu, però no definitiu. Sigui quin sigui el resultat, la víctima política més remarcable serà el PSC actual.

Si l’èxit és notori, els guanyadors no  voldran saber res d’ells i els contraris al procés els donaran la culpa del propi fracàs. Si els queda frenat poc o molt, tots sabrem qui són els responsables. Ciutadans no compta gaire i el PP ja sabem que per definició, és contrari a tot pas cap a la modernitat o cap a la llibertat, no només de Catalunya sinó de tot allò que toca.

Sort tinc que no hi ha la menor probabilitat que em demanin consell. De bona veritat, no sabria què aconsellar-los.

15 d’agost de 20123.