dimarts, 10 de setembre del 2013

El factor constància.


Ahir parlàvem del factor entusiasme que en els moments puntuals és el decisiu. Els processos d’incerta durada i amb la participació del poble com a protagonista principal, es produeixen en la direcció volguda si són el producte de diversos factors, entre molts altres a més de l’entusiasme hi  ha la constància.

Entre els comentaristes de la situació, tant els benintencionats com els no tant, tant els suposadament ben informats com els que estan a la figuera, predomina la figura de la persona que no creu que existeixi  cap ens real que respongui a la definició de poble com a possible actor de la història. Aquest és com a molt espectador i com a màxim, figurant. Cal acceptar que la història escrita durant segles, per bons o no, historiadors  així sembla acreditar-ho. La història escrita sempre ha estat necessariament un resum de la història real. I ja sabem que resumir és la manera més senzilla de mentir. I més convincent.

La longitud d’ona de la propagació de l’energia dels fenòmens protagonitzats pel poble és molt llarga. Molt més llarga que la vida d’una persona. Així passa que difícilment ningú viu prou anys -al menys de vida conscient i activa- per ser testimoni de dues onades consecutives. Ningú té vivència de l’onada anterior a la que li ha tocat viure ara. Si sap història potser haurà llegit situacions que li seran similars.

Per altra banda la durada de l’onada també és força llarga. Pot durar anys i encara que sembli en cada moment que afluixa, es manté ferma. Tenim una tendència gairebé malaltissa a la por o a la urgència.

A l’onada l’acompanya molt soroll i bastant escuma. El soroll el fan tots els mitjans disponibles. L’escuma la formen tots aquells que es creuen protagonistes. Val a dir que tant partidaris com contraris al procés semblen tenir necessitat de  persones a qui atribuir uns l’èxit i els altres la culpa del que està passant, i tot i que el paper d’aquestes persones pot ser  força interessant, no són elles l’autèntic motor, i en prou feines són el conductor. Escoltem massa allò que diuen o deixen de dir. I sabem poc allò que fan o deixen de fer. Doncs, això:

Després de l’entusiasme, la constància.

9 de setembre  de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada