Ahir parlàvem del factor entusiasme que en els moments
puntuals és el decisiu. Els processos d’incerta durada i amb la participació
del poble com a protagonista principal, es produeixen en la direcció volguda si
són el producte de diversos factors, entre molts altres a més de l’entusiasme
hi ha la constància.
Entre els comentaristes de la situació, tant els benintencionats
com els no tant, tant els suposadament ben informats com els que estan a la
figuera, predomina la figura de la persona que no creu que existeixi cap ens real que respongui a la definició de
poble com a possible actor de la història. Aquest és com a molt espectador i
com a màxim, figurant. Cal acceptar que la història escrita durant segles, per
bons o no, historiadors així sembla
acreditar-ho. La història escrita sempre ha estat necessariament un resum de la
història real. I ja sabem que resumir és la manera més senzilla de mentir. I més
convincent.
La longitud d’ona de la propagació de l’energia dels fenòmens
protagonitzats pel poble és molt llarga. Molt més llarga que la vida d’una
persona. Així passa que difícilment ningú viu prou anys -al menys de vida conscient
i activa- per ser testimoni de dues onades consecutives. Ningú té vivència de
l’onada anterior a la que li ha tocat viure ara. Si sap història potser haurà
llegit situacions que li seran similars.
Per altra banda la durada de l’onada també és força llarga.
Pot durar anys i encara que sembli en cada moment que afluixa, es manté ferma.
Tenim una tendència gairebé malaltissa a la por o a la urgència.
A l’onada l’acompanya molt soroll i bastant escuma. El soroll
el fan tots els mitjans disponibles. L’escuma la formen tots aquells que es
creuen protagonistes. Val a dir que tant partidaris com contraris al procés
semblen tenir necessitat de persones a
qui atribuir uns l’èxit i els altres la culpa del que està passant, i tot i que
el paper d’aquestes persones pot ser
força interessant, no són elles l’autèntic motor, i en prou feines són
el conductor. Escoltem massa allò que diuen o deixen de dir. I sabem poc allò
que fan o deixen de fer. Doncs, això:
Després de l’entusiasme, la constància.
9 de setembre de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada