L’entusiasme és un pas endavant per transformar la il·lusió
en realitat. És un estat d’ànim contagiós que si és individual ha de ser molt
potent per no morir però si s’estén per
un grup prou gran, té un efecte multiplicador que aviat divideix la resta de la societat en dues faccions pràcticament
inconciliables, els detractors i els seguidors.
La Manifestació -amb majúscula- estava feta d’il·lusió. La
Cadena -també amb majúscula- està feta d’entusiasme. La característica més
visible de l’entusiasme és ser emocional, però la força la té si està suportat
per una idea. Una idea que desperta entusiasme. Una idea compartida per una
quantitat suficient de persones que, per una banda comporta que si algunes
flaquegen altres reanimen, i per altra
banda -i això per a mi és fonamental- permet que les representacions mentals
que tots ens fem de la mateixa idea comparteixin un nucli comú que és el que dóna
persistència a l’entusiasme.
Allò que em fa ser entusiasta de Catalunya, és la varietat de
visions que hi ha sobre el concepte Catalunya, que demostra la realitat del fet identitari. I allò que em
fa entusiasta de qualsevol actuació pacífica a favor de la plena realització
d’aquesta identitat és que la realització de Catalunya és part inherent de la
meva realització.
5 de setembre de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada