A tota persona, a tota generació, a tot poble que vol adquirir la majoria d’edat se li demana -de fet se li exigeix- que superi les condicions, no només del seu estatus anterior, sinó també el de la generació que l’ha precedit. És lògic i d’acord amb la naturalesa humana que això succeeixi d’aquesta manera. D’això se’n diu progrés.
Com que ja sabeu de què parlo, anem al gra. Quines fites s’ha de fixar el nou Estat que anhela bona part del poble català? Definim l’estat com el conjunt d’institucions, organismes i funcions que permeten que un grup humà actuï com un tot coherent davant dels altres grups humans.
Hi ha unes característiques prou ben estudiades que defineixen els camps d’actuació de tot estat que abracen la totalitat de la seva raó de ser.
En diré tres que a mi em semblen indispensables perquè tot nou Estat millori la situació anterior.
Tot estat ha de ser: eficient, equitatiu i sostenible.
Primer cal que la relació entre els recursos utilitzats i els resultats obtinguts augmenti i millori significativament. Per sort aconseguir això és fàcil. Fins i tot perillosament fàcil, el llistó està tan baix que pot passar que ens donem per satisfets amb poca cosa. Millorar l’eficiència és indispensable.
En segon lloc, no resultarà tan fàcil ser més equitatiu. Les regles de joc imposades pels poders dominants al món al que volem pertànyer, no permeten gaires alegries. És el camp en què convindrà més la presència de factors favorables a treballar en aquest sentit (si’s plau, socialistes catalans no abandoneu Catalunya).
I en tercer lloc la sostenibilitat que tot i semblar actualment poc rellevant, crec que aviat es veurà tan o més urgent que tota altra consideració. Cal que sigui sostenible, econòmicament, ecològicament i socialment.
Déu meu quina feinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada