Susi i Mìkel

La cantaora i el ballarí parlant de federalisme.

Susana-. (Mig recitant mig cantant) ¿Qué es federalismo? ¿Y tu me lo preguntas? Federalismo eres tu... y tu y tu, y solamente tu.

Mikel-. Vols federar-te amb mi?

Susi-. Antes muerta que federà.

I a la primera ocasió que algú l’escoltava fronteres enllà, l’andalusa va córrer a dir que un dels tres principals perills per Europa era el separatisme català.

A l’altra punta de la península, el Feijoo afirmava que no es podia negociar amb Catalunya amb la pistola sobre la taula. Sempre tan elegant, ell.

Bones mostres de la disposició al diàleg de dos líders molt significats de cadascun dels grans partits espanyols.

Es pot afirmar, sense risc d’error, que cap govern, cap parlament ni cap partit polític espanyol pot fer una proposta fiable de repartiment de competències amb Catalunya que sigui acceptada per més enllà del 20% d’espanyols i al mateix ho sigui per més enllà de 20% de catalans. I si volem diguem el 25%. És a dir una proposta que pugui ser acceptable pel 50% de votants catalans és impensable pel 50% de votants espanyols.

Per deficient que sigui la democràcia al sud o al nord de l`Ebre, de forma directa o indirecta s’acabarà votant, i allò que pensa, desitja o somia una part molt important d’un o altre poble no variarà encara que canviessin el seu discurs alguns polítics.

La mediocritat del líder del partit majoritari, és tan espectacular, que gairebé fa innecessari desacreditar-lo. No en diré “mantra” per respecte als lames del Tibet, però el seu únic discurs sobre la unidad de España, la igualdad de los españoles, y el cumplimiento de la ley, sona tan igual als discursos del seu passat antecessor en el càrrec que s’hi va mantenir 40 anys, que no cal ser un historiador molt agut per entendre d’on treu la seva saviesa.

Però oblida un petit detall. Aquell mestre seu va aguantar 40 anys al càrrec no precisament per cap virtut personal, ni per defensar exactament les mateixes idees que defensen desgraciadament una notable majoria de politics espanyols, va aguantar 40 anys perquè podia expressar amb plena llibertat els seus instints assassins i tenia les eines per fer-ho.

Mala sort Mariano, aquelles eines ara no es poden fer servir.

Vagi a fer una corregudeta pels boscos gallecs, perquè em sembla que només va de pressa quan no va enlloc.