Déu n'hi do, quina eficàcia.

Entre els serveis d’investigació, el PP, els fiscals, els jutges i els mitjans madrilenys han aconseguit treure de la presidència del parlament català a la rebel Núria de Gispert i substituir-la per la dòcil Forcadell.

Han canviat el gran culpable president Artur Mas, pel xai obedient Puigdemont. S’han tret de sobre el pesat Mas Cullell i han aconseguit parlar d’hisenda amb l’unionista Oriol Junqueras.

Fins i tot els va sortir bé la gran jugada d’acusar falsament el senyor Trias, i ara tenen a l’Ajuntament de Barcelona la senyora Ada Colau. El guany pel PP és evident.

Amb tants èxits seguits no sé per què volen canviar de tàctica. Seguint els mètodes clàssics podrien anar inhabilitant càrrecs polítics catalans a una velocitat de 20 cada any, o sigui que en 10 anys se n’haurien tret de sobre 200 i com que a tot estirar n’hi deuen haver un màxim de 20.000 en menys de 1.000 anys… llestos.

Tothom sap que dialogant políticament es pot aguantar dos o tres dotzenes d’anys, sense necessitat d’avançar gaire… però és clar, no acaben de sortir els números. I és que...

Tothom ho sap que només hi ha una solució, perquè l’altra solució que l’Estat espanyol ha aplicat sempre -l’última vegada el 1939- ara no pot aplicar-la.

Als partidaris catalans de dialogar -senyor Iceta, senyor Roca per exemple- els proposo, per dir alguna cosa, que per començar posin sobre la taula de negociacions amb Madrid, sigui el que sigui que signifiqui això, el text de l’Estatut de Catalunya tal com va ser aprovat per majoria absolutíssima pel parlament català, abans que el seu soci, senyor Iceta, li apliqués un tercer grau i el piquet d’execució el llancés a la cuneta com feien els seus predecessors.

Com que sé que vostès dos -per exemple- són bons negociadors aconseguiran millorar aquell text de forma tan clara que quan es posi a votació en referèndum autoritzat per Madrid, els catalans botaran d’alegria, amb un SÍ com aquells que aconseguia el senyor Fraga, als seus bons anys, d’un 105 % d’aprovació.

La tercera via, ¡quin somni més meravellós!

Doncs, au, que ara ve Nadal.

20 de desembre de 2016.