El reglament diu que; un
corredor amb una cama trencada no pot participar en la cursa.
Qui l’ha escrit aquest reglament? Preguntem nosaltres
Nosaltres, diuen
ells.
I qui anomena el jutge per aplicar-lo? Preguntem.
Nosaltres, afirmen
ells.
I qui ha trencat la cama al corredor?
Nosaltres, evidentment.
Aclareixen ells.
Així doncs, qui guanyarà cursa? Volen saber els espectadors.
Nosaltres diem, nosaltres perquè hi ha dos milions de voluntaris
per portar a collibè el corredor amb la cama trencada. Això el reglament no ho
prohibeix, perquè no en diu res i ja se sap que en democràcia, allò que no
està prohibit està permès si ho fas pacíficament.
Ras i curt o bé llarg i costerut, que dos milions donen per
molt, i no te’ls acabes mai.
I ara ve el bon temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada