“Que a aquest món vens, mitja Espanya et voldrà poc, l’altra
no et voldrà gens”.
Així diu la versió lliure al català d’Antonio Machado: “Españolito
que al mundo vienes te guarde Dios”. “Una de las dos Españas ha de helarte el
corazón”.
Ara li diuen al catalanet que ajudi la mitja Espanya que el
vol molt poc per fer la punyeta a
l’altra meitat que no el vol gens.
Com voleu que
no estiguin desconcertats els nostres politics? Ajudin a qui ajudin, tota
Espanya els donarà la culpa quan inevitablement tot vagi pitjor.
Fem bé de fer veure que esperem un gest
de l’actual govern espanyol diferent dels gestos vistos fins ara i que
sempre n’hem dit fer botifarra.
Discutir si s’han d’aprovar o no els pressupostos del Sánchez,
s’assembla a discutir si a un malalt de càncer se li ha d’administrar
paracetamol o aspirina.
Ara bé, quelcom cal fer. Dins d’ aquesta mitja Espanya que
ens vol poc, hi ha alguns que ens volen un mica, i una majoria que ens rebutja
més per ignorància que per mala fe. Com dimonis ho podem fer per
explicar a aquesta mitja Espanya que qui li gelarà el cor és la mateixa mitja
Espanya que ens maltracta pel sol fet de ser catalans? Cal explicar a aquesta
mitja Espanya, que Catalunya els serà més útil com a company de viatge que com
a súbdit rebel i empresonat.
Sense cap exactitud matemàtica podem dir que tres quartes
parts dels ciutadans espanyols senten per tres quartes parts dels ciutadans
catalans una varietat de malvolença, animadversió, desconfiança, etc. i que
tres quartes parts dels ciutadans catalans senten el mateix per l’Estat
espanyol però no pels espanyols.
Quan diem Estat volem dir totes les institucions polítiques,
econòmiques, judicials, policials, religioses i molt especialment aquelles que maneguen al seu gust “legalment” les tres
eines fonamentals del poder: armes, lleis i diners.
La mala astrugància sorgeix del fet que els escollits per
dirigir i gestionar les administracions superiors de l’Estat espanyol sortiran
triats (sigui quina sigui la qualitat democràtica) per aquelles tres quartes
parts de ciutadans espanyols que dèiem al principi.
No hi ha dubte que vist així pinten bastos però... paga la
pena mirar amb més carinyo l’altre
costat i demanar amb contundència a tots els formadors d’opinió, als pensadors,
artistes, professors, i fins i tot simples tertulians televisius, que analitzin
sense apriorismes, sense dogmatismes quin és el problema més gran d’Espanya, la
llibertat de Catalunya o el retorn -suposant
que hagués marxat- del franquisme pur i
dur.
No hi ha tercera via, no hi ha ponts. El franquisme que no
és res més que una fase aguda d’una malaltia secular de l’Estat espanyol, ha
volat tots els ponts, ha tallat totes les vies.
Es diu molt que s’ha de girar pàgina, sí, però després de
llegir-la amb molta atenció. No es pot pretendre arrencar tantes pàgines de la
història.
Per què el govern espanyol no envia un piolin de guàrdies civils a netejar el Valle? No troba cap jutge amb nassos suficients? Tots els Llarenas
i Marchenas estan a l’altre costat?
Espanyols, no doneu la culpa a Catalunya, d’haver-vos posat davant
del nassos un mirall net i polit, perquè us pugueu veure nítidament.
20 de gener de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada