dilluns, 21 de gener del 2019

Déu te guard catalanet


“Que a aquest món vens, mitja Espanya et voldrà poc, l’altra no et voldrà gens”.

Així diu la versió lliure al català d’Antonio  Machado: “Españolito que al mundo vienes te guarde Dios”. “Una de las dos Españas ha de helarte el corazón”.

Ara li diuen al catalanet que ajudi la mitja Espanya que el vol molt poc  per fer la punyeta a l’altra meitat que no el vol gens.

Com voleu que no estiguin desconcertats els nostres politics? Ajudin a qui ajudin, tota Espanya els donarà la culpa quan inevitablement tot vagi pitjor.

Fem bé de fer veure que esperem  un gest  de l’actual govern espanyol diferent dels gestos vistos fins ara i que sempre n’hem dit  fer botifarra.

Discutir si s’han d’aprovar o no els pressupostos del Sánchez, s’assembla a discutir si a un malalt de càncer se li ha d’administrar paracetamol o aspirina.

Ara bé, quelcom cal fer. Dins d’ aquesta mitja Espanya que ens vol poc, hi ha alguns que ens volen un mica, i una majoria que ens  rebutja  més per ignorància que per mala fe. Com dimonis ho podem fer per explicar a aquesta mitja Espanya que qui li gelarà el cor és la mateixa mitja Espanya que ens maltracta pel sol fet de ser catalans? Cal explicar a aquesta mitja Espanya, que Catalunya els serà més útil com a company de viatge que com a súbdit rebel i empresonat.

Sense cap exactitud matemàtica podem dir que tres quartes parts dels ciutadans espanyols senten per tres quartes parts dels ciutadans catalans una varietat de malvolença, animadversió, desconfiança, etc. i que tres quartes parts dels ciutadans catalans senten el mateix per l’Estat espanyol però no pels espanyols.

Quan diem Estat volem dir totes les institucions polítiques, econòmiques, judicials, policials, religioses i molt especialment aquelles  que maneguen al seu gust “legalment” les tres eines fonamentals del poder: armes, lleis i diners.

La mala astrugància sorgeix del fet que els escollits per dirigir i gestionar les administracions superiors de l’Estat espanyol sortiran triats (sigui quina sigui la qualitat democràtica) per aquelles tres quartes parts de ciutadans espanyols que dèiem al principi.

No hi ha dubte que vist així pinten bastos però... paga la pena mirar amb més carinyo l’altre costat i demanar amb contundència a tots els formadors d’opinió, als pensadors, artistes, professors, i fins i tot simples tertulians televisius, que analitzin sense apriorismes, sense dogmatismes quin és el problema més gran d’Espanya, la llibertat de Catalunya o el retorn   -suposant que hagués marxat- del franquisme  pur i dur.

No hi ha tercera via, no hi ha ponts. El franquisme que no és res més que una fase aguda d’una malaltia secular de l’Estat espanyol, ha volat tots els ponts, ha tallat totes les vies.

Es diu molt que s’ha de girar pàgina, sí, però després de llegir-la amb molta atenció. No es pot pretendre arrencar tantes pàgines de la història.

Per què el govern espanyol no envia un piolin de guàrdies civils a netejar el Valle? No troba cap jutge amb nassos suficients? Tots els Llarenas i Marchenas estan a l’altre costat?

Espanyols, no doneu la culpa a Catalunya, d’haver-vos posat davant del nassos un mirall net i polit, perquè us pugueu veure nítidament.

20 de gener de 2019




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada