En origen, naturaleza
y conducta el régimen de Franco, es un régimen de carácter fascista, impuesto
al pueblo español por la fuerza, gracias a la ayuda de la Alemania nazi de
Hitler y la Italia fascista de Mussolini.
Declaració de la assemblea de les Nacions Unides el 12 / 12/ 1946.
Franco va morir al llit, amb totes les atencions mèdiques, religioses,
socials i emocionals tres dècades més tard d’aquesta declaració. I altres tres dècades
llargues després continua enterrat amb tots els honors al bell mig del país al
qual va aniquilar moralment, econòmicament, intel·lectualment i políticament.
Què ha canviat a Espanya? Tot i res. Ha canviat tot allò
circumstancial però res essencial. Han canviat gairebé totes les persones i no
han canviat gairebé cap de les idees.
O bé és que això només és un miratge dels que mirem el
paisatge des del llunyà nord-est de la península? Som curts de vista, una mica sords o poc
llegidors? És posant-nos ulleres mal
graduades, altaveus ensordidors, o lectures obligades, que hi veurem, hi
sentirem o pensarem al gust de l’Espanya
oficial, a qui li costa tant canviar el moll de l’os de la seva identitat?
Potser no vol canviar. Potser no pot. Potser no sap com
fer-ho. Potser no vol saber-ho. O bé
potser -i això és el que fa més angúnia-
vol no saber-ho.
I de cop i volta els catalans vam perdre la por. No som ni
més bons, ni més intel·ligents, ni més generosos, simplement mirem el panorama des
de lluny i el volem estudiar des de fora. Per entendre’l millor i si ho
accepten, com sentim veus que ho demanen, donar un cop de mà.
Cal que els fem entendre que si anem pel món amb els open arms és per abraçar a qui ho
necessita i que no entenem que com a resposta enviïn un magnífic guerrer tan audaz.
Potser tenim pa a l’ull, els catalans, o potser no ens volem
mocar amb mitja màniga, però és evident
de tota evidència que aquí ho tenim clar, fins i tot les dues grans dames catalanes (La Caixa i La
Vanguardia) que veuen que la seva
reputació entra en zones pantanoses volent mantenir els dos ciris encesos, aquells
que l’evangeli diu que nanai.
És a dir…
28 d’agost de 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada