Monarquia? Què cony és?

De les 43 monarquies que hi ha al món, l’espanyola té la sort de ser-ho en un país en què no hi ha monàrquics.

No he llegit mai ningú que defensi cap dels reis espanyols dels últims dos segles. Ni Ferrans, ni Isabels ni Alfonsos, ni cap Borbó lateral o llunyà ha rebut cap elogi d’historiadors ni d’aquí ni de fora.

Com s’explica, doncs la situació actual? Jo penso que així:

Tothom creu que l’actual monarquia espanyola és una institució enormement feble, desacreditada històricament i poc estimada pel poble, i que per tant pot ser utilitzada per qualsevol poder fàctic, tan polític com econòmic, a favor dels seus interessos.

Es pot dir que és la clau de volta d’un castell de cartes.

Això comporta que des dels ultres més franquistes fins als esquerrosos quasi revolucionaris facin la gara-gara a la institució que tots menyspreen. És una arma contra tothom.

Pot ser que hagi arribat l’hora de deixar de fer un Rubalcaba quan deia “yo soy republicano, pero...” com aquell paio que deia “jo sóc vegetarià” mentre es fotia una hamburguesa.

Deixant de banda les tres monarquies que hi ha al món d’origen diví.  El Vaticà, el Japó i Buckingham a l’Europa civilitzada en trobem sis i mitja (Luxemburg per mida i per títol, val per mitja), doncs bé totes excepte una es van guanyar al segle passat el respecte dels seus ciutadans i els vist-i-plau de la resta de països per haver-se enfrontat quan tocava a tot tipus de feixisme.

Totes les monarquies europees actuals ho eren i són antifeixistes, excepte una. Quina deu ser?

Endevina endevinalla, de quin país és el poble que dorm a la palla?

Pedro i Pablo, no creieu que ha arribat l’hora de despertar-lo? O és que també sou Rubalcabes vegetarians?

20 de febrer de 2020.