Una de les
definicions més encertades del franquisme deia: dictadura militar suavitzada per la corrupció.
Una altra
definició deia: dictadura feixista sacralitzada pel nacional catolicisme.
La transició
va enterrar solemnement la
dictadura preservant curosament aquestes dues característiques
dominants. Santificar la nació sense sortir del femer.
Han tardat
40 anys a desenterrar del seu monumental Mausoleu Sagrat el gran dictador per
enterrar-lo en un altre lloc també sagrat. Això, sí més petit. No fos cas…
Han deixat
fugir d’amagatotis -això sí sense gaire honor i gens de glòria- el que
agenollat davant del dictador va
acceptar l’herència.
La humanitat
té la possibilitat de tancar els ulls si
no vol veure, pot tapar-se les orelles si no vol sentir, pot fugir d’estudi si
no vol saber, però amb el nas tapat no respira bé.
Aquesta
fortor, barreja d’encens i de fems, s’escapa per les escletxes i obliga a obrir
portes i finestres, si es vol evitar morir ofegat.
Aquest
moment ha arribat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada