Tres frases qualsevol.

 

Marqués de Condorcet. Activista polític i pensador de la Revolució francesa.

“La clau per entendre l’èxit de l’opressió no rau en l’arma de l’opressor, sinó en la ment de l’oprimit”.

Baró d’ Oxenstierna. Diplomàtic suec. Guerra dels “trenta anys”.

“Que sàpigues, fill meu, que es necessita molt poca saviesa per governar el món”.

Daniel Ellsberg. Analista i filtrador de documents del Pentàgon: L’home més perillós d’Amèrica.

“El canvi que necessitem al món, no vindrà dels governs… Haurà de venir des de sota”.

 Ara mirem un cas que ens afecta de molt a prop: nosaltres els catalans.

 Senyor Codorcet: La ment de l’oprimit ja ha fet el pas d’entendre, de rebutjar i de deixar de témer les armes de l’opressor. La ruptura emocional, racional i política és irreversible.

Senyor Oxenstierna. Si per governar el món no es necessita molta saviesa, per governar Espanya tot bri de saviesa fa molts anys que fa nosa.

Senyor Ellsberg: això estem fent. Dues entitats cíviques, una defensora de la cultura i l’altra de la identitat, una amb nom de tota la cultura: “Òmnium” i l’altra  amb nom  democràtic per excel·lència “Assemblea”, les dues amb centenars de milers socis, estan treballant  des de sota per  produir aquest canvi, que la seva veu, senyor Ellsberg i la de milers d’intel·lectuals honestos del món sencer reclamen (de moment sense gaire èxit).

La reacció de L’Estat Espanyol  tancant a la presó els presidents d’ambdues entitats és la demostració més palesa d’estupidesa, de  crueltat i de fracàs.

La casta dirigent espanyola, política i econòmica i desgraciadament cultural, no tan sols ignora el seu poble, sinó que li té por. El model territorial  (Madrid  y provincias), el model jeràrquic (Monarquia, aristocràcia, vassalls) el model polític (burocràcia, jutges, guàrdia civil) heretats tots ells del segle dinou, han malbaratat tot el segle vint fins arribar al segle vint-i-u malferits i amb símptomes de putrefacció.

Allò que havia de passar està passant. Catalunya se’n va. Les tres frases qualsevol del títol, ho expliquen.

Seria força saludable, que ara que fa 10 anys d’aquell entusiasmant 15 M, els seus dirigents prenguessin consciència que l’obstacle que han trobat al seu camí, que els ha fet trontollar perillosament, és exactament el mateix obstacle que vol impedir que Catalunya  faci l’últim pas.

Baixant a ran de carrer, afegeixo que el recent acord de les masies de Prats i Alella, em sembla perfecte -no pel seu contingut, que ignoro- sinó pel seu significat.

Sisplau, criticaires de mena, calleu una miqueta.

18 de maig de 2021.