Vox… , vox populi?

 

De cop i volta, ha esclatat a la cara  de la societat espanyola una gra de pus, sagnant i repel·lent. Es  fa dir Vox.

 El gra ja fa temps que hi era i  que se sabia què el provocava, no un gra sol, sinó una granissada. El diagnòstic parlava d’una infecció al torrent sanguini d’anys enrere. Molts anys i  molt mal diagnosticada i pitjor tractada.

Purulent i al mig de la cara no es pot amagar. Ells fan veure que no és un gra de pus, sinó la ferida del valent que ha posat la cara en defensa dels valors eterns de la pàtria contra els seus enemics.

Tot i que produeix repugnància, l’amenaça de Vox no ens ha de fer massa por, perquè només seria perillosa si el seu amic i aliat, l’exèrcit, no estés desactivat per la unió  Europea. (Val a dir que és la protecció més gran -i gairebé l’única -que ens aporta Europa).

 Si bé és cert que el neofeixisme és un fenomen molt abundant a tot Europa, allà representa un renaixement d’un corrent derrotat, mentre que aquí només és treure’s la careta  dels  ultims 40 anys  del Rei (*) i per sota  tots.

Sí que ens ha de preocupar que mirant massa el gra a la cara, disminuïm l’interès per estudiar la infecció a la sang que el produeix. Que condemnant Vox, fem tolerable el PP i lloable el PSOE, oblidant les seves caracterìstiques autoritaries, centralistes, i dogmàtiques pròpies de tota la cultura espanyola, poc o gens entrenada a l’exercici de la democràcia. Com diu, per a mi un desconegut Juan Carlos Moreno, doctor en filosofia i professor de la Universitat Autònoma de Madrid: “Madrid es el centro del nacionalismo españolista de siempre”. Cada dia hi ha més veus particulars que ho denuncien. Mica  en  mica…

 Fa poc vaig llegir un llibre sobre el feixisme a Catalunya els anys 20  i 30 del segle passat, escrit per una dotzena d’historiadors del país i de fora, coordinats si la memòria no em falla -que cada dia ho fa més- pel professor Fontana.

Les opinions eren molt diverses. Parlaven de persones, de grups, d’accions, etc. Per concloure el llibre van discutir i finalment acceptar tots, tres afirmacions.

1.-A Catalunya hi va haver feixisme.

2.-Hi va haver catalans feixistes.

3.-No hi va haver un feixisme català

És a dir, a Catalunya no hi va haver cap José Antonio ni cap Ledesma Ramos fundadors de FET ni JONS. Més o menys, com ara.

Allò que fa bastants anys vèiem diferent des de Catalunya, ara ho comencen a veure a molts altres indrets de la perifèria; alguns fa poc i altres fa temps

Són bastants els que s’adonen que les estructures de poder actuals són totalment inservibles. El canvi ha de ser tan general, des de la cúspide fins a tots els estaments superiors, mitjans i baixos, que no saben per on començar, i per això lamento que l’aparició en escena de VOX, encarnació teatral d’aquella antigor, distregui uns i justifiqui  altres, per no buscar solució a  l’autèntic i profundíssim  problema.

Catalunya no és el problema d’Espanya, però sí que és un problema per a l’Estat espanyol, i que la política no sap ni vol ni pot solucionar. A L’Estat espanyol; monarquia, jutges, fiscals, guàrdia civil, Ibex 35, conferència episcopal,  etc.  només els hi cap al cap una solució: l’aniquilació de tot signe de catalanitat, de la manera de ser, de pensar i d’actuar, anul.lacio de la seva història, però això… no és possible, (per petits detalls com que en el ranking de les millors universitats d’Europa, la primera de l’Estat espanyol és la Pompeu Fabra i en el ranking d’ hospitals el primer de l’Estat és el Clínic).

Poden tancar a la presó  10, 100 o 1000 persones però no 2 milions. Poden produir  molt  sofriment però generaran més ràbia…

Ha aparegut Vox. I jo me n’alegro, perquè clarifica moltes coses. Posa un mirall davant dels ulls de tota la societat espanyola, mostrant allò que no vol veure…

6 de maig de 2021.

(*)Lectura recomanada “L’armadura del rei” d’Albert  Calatrava, Elder Hurtado i Ana Pardo).