Sobretot algunes.
Ahir vaig veure un nen, de 5 o 6 anys, que feia una cara més
de sorpresa que de por, caminant darrera la seva mare que duia dues criatures
més petites. Fugien d’una guerra. No calia que ningú ho expliqués.
De seguida em va venir a la memòria una escena molt llunyana però
semblant. Al juny de 1938, el dia que jo complia 6 anys, dormíem a l’estació de
tren de Saragossa, la mare amb 5 fills -el més petit era jo- esperant el tren
per anar a Jaca i d’allí a Embun, al Pirineu aragonès.
Vam fugir de Flix a la caixa d’un camió, tapats amb mantes i
ben ajupits. L’exèrcit espanyol, a les ordres de Franco, tirava bombes al jardí
de casa nostra.
Els nacionals espanyols
van guanyar la guerra. Catalunya la va perdre.
No cal tenir molta imaginació per trobar bastants paral·lelismes
entre les parelles Rússia-Ucraïna i
Espanya-Catalunya (quina cridòria que sento) i entre aquesta guerra
d’avui i aquella de fa 80 anys. Potser l’única
diferència sigui la televisió.
Aquesta fórmula en què un poble gran, poderós i armat, s’apodera
del poble veí negant -li el dret a ser,
és una constant històrica que ha contribuït al llarg dels segles i amb variants
de detalls, a establir l’actual i terriblement absurd mapa d’Estats i
fronteres.
Algunes vegades, (poques o moltes?) passa que el poble derrotat no desapareix del
tot. El vencedor no acaba d’entendre mai que el vençut no aprofiti els grans
avantatges que li proporciona l’annexió, i el vençut només veu la derrota que no els permet respirar.
Resulta curiós observar com la majoria d’espanyols veuen des
de fa quatre dies amb una claredat absoluta que Ucraïna té tot el dret a ser
lliure i probablement també molts russos entenguin que Catalunya hi tingui
dret.
Stalin i Franco, que representaven ser enemics extrems, governaven
exactament igual, sense cap respecte ni a la vida, ni a la dignitat dels seus enemics.
Eren dictadors en estat pur, i tant un com l’altre d’alguna manera més o menys
subtil, encarnaven l’essència dels seus pobles respectius. Si més no, d’una
bona part.
Per això les guerres -algunes
guerres- s’assemblen tant.
16 de febrer de 2022.
I la covid en retirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada