La Història i les historietes.

 

Surt el gallec del seu racó, fidel a la efa de Franco i  Fraga i  sense esperar arribar a Madrid diu que la culpa és dels catalans.

I ja està. Tenim un  probable nou president del govern d’ESPANYA (perdó ESPAÑA).

Tot i saber que ningú d’aquells a qui més falta els fa,  em farà cas i amb ànim d’ajudar el poble espanyol a sortir del forat en què està i no ho sap que hi està, i perquè no diguin que ho diu un català (que sí que ho diu, però no només ell) els recomanaria quatre llibres a l’atzar que ara tinc sobre la taula i cap d’ells d’autors catalans.

UN POBLE TRAÏT: (Corrupció, incompetència, política i divisió social) de Paul Preston.

LA PATRIA EN LA CARTERA: (Pasado y presente de la corrupción en España) de Joaquin Bosch.

PORQUÉ FRACASAN LOS PAÍSES: (Orígenes del poder la prosperidad y la pobreza) de Daron Acemoglu y James A. Robinson.

LA CRIPTA DE FRANCO: (Viaje por la memoria y la cultura del franquismo) de Jeremy Treglown.

I segurament molts llibres més que jo no he llegit.

…però és tan fàcil donar la culpa als catalans.

Diu Simone Weil  “si a tu t’ataquen com a jueu, has de defensar-te com a jueu” que traduït al català fa “si a tu t’ataquen com a català, has de defensar-te com a català”.

I aquest és el cas. Espanya té necessitat vital de Catalunya i al mateix temps té una malvolença secular als catalans.

“En tanto en Cataluña quedase un solo catalan y piedras en los campos desérticos, hemos de tener enemigos y guerra”.  Conde duque de  Olivares.

“Son los catalanes aborto monstruoso de la política” ¿?

“ El catalanismo es una enfermedad nerviosa” Silvela, 1900.

“Cuando alguien es una pura herida, curarle es matarle. Pues esto es lo que acontece con el problema catalan”.Ortega y  Gasset.

“La Historia de pueblos  como Cataluña o Irlanda es un quejido incesante”.

Etc. Etc. Però resulta que Espanya sense Catalunya és insostenible econòmicament, al contrari que Anglaterra sense Irlanda.

El somni eròtic de Madrid és una Catalunya despullada de catalans, (i no és una al·lusió a l’Emèrit) però allò que ha aconseguit Madrid és reunir al centre de la península, 6.650.000 habitants en escassos 8.000 km. quadrats, mentre que 230.000 km. quadrats que l’envolten (Les dues Castelles, Lleó i Extremadura) en tinguin escassament 5.500.000  i la culpa és…  

Tornant a Simone Weil, si a mi m’ataquen com a català, tinc obligació de defensar-me, per davant de tot, com a català, i les altres àrees de defensa cal que hi siguin, però supeditades (no m’acaba d’agradar la paraula supeditar) a aquesta.

L’animadversió recíproca existeix, i em sembla ingenu i perillós, fer veure que no. Però també em sembla canalla utilitzar-la com a arma per dominar l’altre, i això no és recíproc és unidireccional, fins al punt que és la mateixa arma que fan servir les dues Espanyes (per més que s’odiïn entre elles) contra Catalunya.

És probable que més d’un pensador espanyol -i potser algun polític i tot- entengui correctament el dilema, però sap que si ho manifesta públicament, les potes dels cavalls, sota  les que serà llançat seran carícies comparades amb les paraules de la premsa…

“Tenim mala peça al teler” diem per aquí, però també tenim les millors teixidores de la península.

Amb molta diferència.

16 de maig del 2020. La primavera ha esclatat.