Diu així. Teseu tenia un vaixell del que n’estava molt orgullós. Cada vegada que se li trencava qualsevol peça fos la que fos, la substituïa per una altra exacta. Així molts anys, fins que un dia va reposar l’última peça original. El vaixell era exacte, però era el “mateix” vaixell? Heus aquí una paradoxa.
Tot grup humà-família, País, Estat, contínuament va substituint tots i cadascun dels seus integrants, i com el vaixell de Teseu, arriba un dia, una vegada i una altra vegada al llarg de la llarga història dels pobles, que tots els components han canviat.
La Família, el País, L’Estat, són el mateix? O bé més aviat d’allò anterior només en queda l’aparença...
La geografia potser no ha variat gaire, però les persones que són els titulars dels drets humans, són totes diferents, encara que els drets humans són “gairebé” els mateixos?
Geografia i Drets perduren. La Ciència no para quieta, i les Institucions què de què?
Ara fa una mica més de 40 anys els ciutadans de l‘Estat Espanyol vam votar una Constitució. Feia 47 anys que no votàvem res, i no en teníem pràctica.
Si diem que a caminar se n’aprèn caminant, a votar encara és més evident.
Ens van proposar un text amb 169 articles, 4 disposicions addicionals, 9 disposicions transitòries 1 disposició derogatòria i 1 disposició final.
La majoria va votar SÍ.
A tot? A tots els articles evidentment, no, cosa que feia absolutament prevalent aquells articles que feien referència a la modificació parcial o total de la constitució.
Quan vaig llegir aquets articles, vaig entendre que allò era el franquisme sense camisa blava, i vaig votar no. Allò era (continua sent) infumable…
La Constitució deia, (i continua dient) que el vaixell de Teseu és el mateix, i que de fet és irreformable, i això fa que la necessitat que té tota màquina d’un servei de manteniment, se’n faci càrrec d’aquesta tasca el Tribunal Constitucional que es va arrogar la potestat no solament d’interpretar-ne la lletra, sinó de modificar-ne l’esperit.
Afirmo: la Constitució del 78, és antidemocràtica perquè és irreformable democràticament.
Aprofitant l’avinentesa que la putrefacció de la tripulació i molt especialment del Capità s’ha manifestat esplendorosament, no ens ha de costar massa als passatgers presoners botar una barca salvavides, i encara que sigui a força de rems… que Catalunya té 400 km. de costa, i l’aire fresquet de marinada ja es comença notar.
26 de maig del 2022.
(Gracies, Emèrit, per la teva contribució. Gràcies Tribunals per sostenir-lo).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada