Embarrancats. Estàvem embarrancats des de feia quatre o cinc anys, sense anar ni endavant ni enrere, només amb un balanceig entre adormidor o marejant.
Amb l’ajuda, que mai agraïrem prou, d’en Joan Carles, que no solament ha mantingut viva la flama antimonàrquica, sinó que l’ha revifat amb aquella alegria, que tan necessària feia l’avorrida presència i essència del seu fill.
Entre reis i jutges, presidents i presidentes de comunitats automàtiques (dius “català” i salten automàticament) ajuden a revifar l’adormit però tan viu com sempre catalanisme català.
La realitat és que la Història de Catalunya és la història d’un poble perseguit secularment, per la senzilla raó de voler ser. Voler ser allò que és.
Fàcil d`explicar i difícil d’entendre, com la similar història d’Irlanda, amb enfrontaments entre els partidaris de camins diferents per aconseguir la llibertat, amb noms tan coneguts com IRA o Sinn Fein o no tant com Fianna Fail, amb lluita i morts entre ells… fins que van ser independents.
La diferència essencial entre l’èxit d’Irlanda i el fracàs de Catalunya és degut solament a una circumstància: Que el Regne Unit és una democràcia…
4 d’octubre de 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada