dimecres, 21 de setembre del 2022

Ditirambe.

 

Poema líric en honor de Dionis, déu del vi. Exaltació exagerada.

Buscant un adjectiu per definir allò que  ha estat passant a Londres i voltants, i el que en diuen els diaris, televisions i ràdios, d’aquesta part del món on vivim, em sembla encertat això de “ditiràmbic”.

Cal buscar, doncs, quin és el Licor Alcohòlic que ha emborratxat milions de  ciutadans seriosos, del país, i ha atret milers de factòtums, (val a dir que només d’una part del món) que han anat cap allà  aprofitant l’avinentesa de trobar-se entre ells.

Probablement, Anglaterra ha interpretat millor que cap altre Poble a Tucidides quan deia  que el poder polític s’adquireix i se sosté sobre tres potes: Phobos, Kerdos i Doxa que signifiquen la  por, l’interès personal i la glòria. El líder, cabdill o rei que aconsegueixi transmetre una més gran coincidència d’aquestes tres necessitats personals amb les del seu poble (o d’ una part significativa) té més probabilitats  de triomfar.

La fòbia; barreja de por i odi, és massa fàcil de compartir, i kerdos; l’interès personal, és intransferible.

Anglaterra, al meu entendre és  el país europeu (i potser mundial) que més  bé ha aconseguit fer realitat, el tercer concepte doxa; la glòria. La glòria compartida entre la monarquia i el poble, durant segles, amb tots els alts i baixos que vulgueu, i que ha donat finalment aquest espectacle, als meus ulls, llastimós

Doncs, bé, tot això em sona a mi a ocàs. Final de trajecte. Decadència, no solament d’Anglaterra, sinó d’Europa. Monarquies en particular.

Si a això hi afegim l’altra crisi, altament probable a Moscou, on Putin ha intentat salvar-se dels seus “companys”  prenent la decisió altament arriscada, de declarar una guerra amb la finalitat de fer callar els seus competidors, però cometent l’error d’usar una força insuficient (que segons Churchill és el pitjor error) de manera similar com l’Estat Espanyol usa una força insuficient per resoldre el “problema català”. Com insuficient va ser la força que va usar Ucraïna contra Donetz i Lubanks fa 6 anys  quan aquestes dues nacions van fer un referèndum d’independència que van guanyar amb el  89% i el 94% de vots.

És a dir: embolica que fa fort, i  a tot arreu planten faves.

 22 de setembre 2022. (Tants dosos  no pot ser bo).

Ditiràmbicament parlant.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada