4.500 milions de dòlars diaris és la despesa militar mundial.

 

29.000 persones moren de gana al dia al món.

13.700 nens menors  de 5 anys diaris moren per desnutrició i falta d’higiene.

Conseqüència natural d’aquests números, a tots els països del món, el de Madrid inclòs, decideixen que  “es absolutament necessari augmentar el pressupost militar”.

De veritat que no sé per on començar l’anàlisi, d’aquestes xifres, segurament aproximades. Potser massa aproximades.

 Estupidesa, ignorància, impotència, egoismes de tothom, de tots els Estats, sobirans, independents, molt, poc o gens democràtics?

Indiferència dels ciutadans, desinterès dels mitjans d’informació, perversió dels governants? Egoisme dels rics? Ignorància dels economistes?

Quan la culpa és de tothom, la culpa no és de ningú. Sempre i tothom trobem algú, que és més culpable que jo. I no ens equivoquem, però que l’altre sigui més culpable que jo, no em perdona la culpa a mi.

Posem per cas, l’Estat més democràtic, més culte, més educat, des de fa molts anys, del món: Anglaterra. Se li acaba de morir una velleta, el mateix dia que al món s’han mort de gana 13.700 nens.

L’espectable que està donant el poble anglès, m’està deixant bocabadat (no sé com dir-ho per no semblar groller) i per acabar-ho d’adobar, l’assistència a la comèdia, (Ui, quina falta de respecte) dels diversos reis i reines  espanyols, hereus directes de Franco, que no va parar mai de reclamar a la Pérfida Albion, que li tornés Gibraltar.

Tothom a Londres a fer el pallasso, que no tenim res millor a fer.

Tot plegat em deixa  mal gust de boca i no puc fer res més que escriure quatre paraules que ballen entre obvietats i  nicieses. Necessitava vomitar…

Espero que aviat, quan Catalunya sigui independent, pugui mostrar al món que una manera diferent de pensar i fer, és possible.

16 de setembre de 2022.