Sotmès però no submís.

Així estan les coses. Mentre el poble català se senti sotmès no té més remei que mostrar-se in-submís.

La insubmissió és el primer pas cap a la rebel•lió que sinó s’atura camina cap a la revolta. I aquesta a la revolució.

Els catalans no volen fer aquest camí, però volen deixar de sentir-se sotmesos. I no tenim més remei que manifestar-nos insubmisos, sense cap violència, sense estridències, fins i tot com diu el decret de “nova planta” que es produeixi l’efecte sense que es noti la causa. Ja que tenim fama de creatius, fem treballar a fons la imaginació individualment i col•lectivament.

Segur que ja hi ha grups que hi treballen. Pensem que allò que volem és bo per a nosaltres i no és dolent per a ningú. Que hi tenim tot el dret a voler sentir-nos més lliures. Augmentar la llibertat d’una persona o d’un poble és sempre positiu pel que s’allibera, però també ho és pel que allibera.

Mai cap poble que ha aconseguit la llibertat per difícil que hagi estat el procés i per grans que hagin estat les dificultats de tot tipus al principi, ha fet marxa enrere.

Fem les coses bé, sense por, sense recança, sense urgència. Però també sense imprudència, sense odi, i sense pausa. Som molts els que ho volem i els que ho volem ho volem molt.

Intentem convèncer aquells que poden escoltar, però a aquells que no volen, no saben o no poden escoltar, deixem-los en pau. Discutir no acostuma a ser útil.

Pensem que complim amb escreix totes les condicions, demogràfiques, culturals i econòmiques per poder ser un estat independent.

Que en qualsevol paràmetre que ens fixem trobarem sempre darrere nostre gairebé la meitat dels països del món a qui ningú discuteix la seva sobirania.

Tots sabem que només hi ha un impediment que per gran que sigui és un de sol. I tots sabem que quan per resoldre una situació qualsevol hi ha una dificultat i solament una, sempre és molt més fàcil superar-la, sobretot si t’adones que l’únic obstacle que trobem al nostre camí està amenaçat de ruïna, i que els que el volen mantenir dret no semblen massa destres ni gaire enginyosos.

De bona veritat, no hi ha marxa enrere.