Complir les lleis.

Fa molts dies que d’una manera insisten ens repeteixen a crits amb amplificadors potentíssims i per tots els mitjans les lleis s’han de complir.

Sobretot la llei de la gravetat. I gairebé és l’única que s’ha de complir sempre, en tots els països i en totes les circumstàncies. Estiguis sol o acompanyat.

Quant a les lleis humanes, suposadament justes, en països que han aprovat en democràcia encara que sigui amb un cinc justet i amb un respecte a la llibertat de la persona acceptable, cal dir que cap ciutadà pot interpretar pel seu compte quan i quina llei vol complir.

Cap ciutadà individualment pot fer-ho. D’acord.

Jo puc opinar sobre totes les lleis si són justes, o no. Però no puc desobeir.

Ni les lleis de circulació ni la Constitució. Però…

Dos milions de persones sí. Poden desobeir si es compleixen uns requisits:

1.- Creuen que aquella llei vulnera els seus drets.

2.- No disposen de cap mitjà real, ni jurídic, ni polític, per modificar-la.

3.-Els actes de desobediència són absolutament pacífics.

4.-L’instrument que usaran és plenament democràtic (referèndum).

5.-Estan disposats a pactar la reparació dels danys morals i econòmics que es puguin produir involuntàriament a tercers.

Com que no sóc jurista, ni tan sols amateur, no sé si falten o sobren condicionants, però aquell sentit comú, que tant invoca el sr. Rajoy, (i sé que invocar el sentit comú en política és una bajanada) em diu que no vaig gaire errat.

Per exemple. Com a mostra, un botó per a cada trau.

1.- Ministre Wert: vamos a españolizar a los niños catalanes.

2.-Tres diputats catalans fan una proposta al parlament espanyol. Sense canviar la Constitució es pot votar sí o no. Un NO absolut ens diu no hi ha res a fer.

3.-Demostrat amb cinc manifestacions massives.

4.-Amb assaig general ja realitzat. 9 N.

5.-Aquest punt és el que demana més aclariments. Cal no acorralar massa el responsable de l’estat espanyol que haurà de firmar el pacte. Convé que pugui dir amb el cap ben alt com Méndez Núñez després de la batalla del Callao “mas vale honra sin barcos que barcos sin honra” i a continuació convé que els catalans acceptem pagar els barcos. Vull dir pactar amb els creditors del deute espanyol quina part estem disposats a assumir. La que ens toqui i una mica més, (per allò de la redempció de captius) i encara que ningú en parli és la part decisiva.

Doncs, au, som-hi.