Negar que hi ha animadversió entre catalanitat i
espanyolitat no condueix a res. No acceptar una gran discrepància en la forma
d’entendre la realitat social és inútil.
Cal acceptar que la relació política entre Espanya i Catalunya
ha estat de dominador/dominat, i al mateix temps que la relació entre poders econòmics dels
dos últims segles no tenia aquest signe.
Per entendre millor la gran distància ideològica entre aquestes
dues realitats escoltem un discurs de Fernández de la Mora, cofundador amb Manuel
Fraga d’Alianza Popular, ànima del futur PP, reivindicant l’Estat Franquista
<<…motor del máximo avance del
pueblo español, ya que ha sido el protagonista de la revolución industrial, de
la transformación de una sociedad proletaria en otra de clase media y del salto desde el anlfabetismo hasta la
universidad masificada... Venimos de un pasado que ha sido el mas renovador de
nuestra historia contemporánea...>>>
És força probable que hi hagi un alt tant per cent
d’espanyols que estiguin d’acord amb aquesta afirmació fins i tot entre els que
van ser víctimes de la brutalitat franquista i que tot i deplorar els mètodes,
accepten els resultats. Especialment la reforçada unitat d’Espanya.
També és segur que una enorme majoria de catalans condemna
radicalment la dictadura i afirma que tots els seus resultats van ser profundament negatius per a Catalunya
en tots els camps. L’afirmació que el franquisme “ha sido el protagonista de la revolución industrial“ a Catalunya
sona a acudit de l’Eugenio, però vés a
saber si a moltes parts d’Espanya sona a veritat.
Aquest abisme entre el judici expressat per una o altra
ciutadania posa en evidència com dèiem al principi l’enorme discrepància a
entendre la realitat política del país, com demostra que mentre a Espanya el PP
obtenia majories absolutes, a Catalunya li costava superar un trist 15 %.
Mirem el paisatge i quin temps fa:
60 intel·lectuals espanyols acaben de publicar un
manifest reclamant una “reforma constitucional de carácter federal para acomodar las justas reinvidicaciones nacionales de diversos territorios …”
Des de Vallecas a Navarra
estan sortint demandes populars
de consultes sobre Monarquia/ República.
Els ministres Borrell i Batet es contradiuen l’un amb
l’altre i cadascun amb si mateix, i reben bufetades des dels dos costats.
La folklòrica reina Letizia (amb falta d’ortografia inclosa)
ajuda, tant com pot, a tots els republicans del país…
Reitero. Ni por ni pressa. Mirem amb atenció els signes dels
temps, escoltem cap on bufa el vent…
11 de juny de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada