Els historiadors i també els sociòlegs parlen de l’efecte
trinquet referint-se al mecanisme que permet parar transitòriament el moviment
d’una màquina i poder reengegar-la
després. El rellotge de pèndul n’és un bon exemple.
Sembla ser que els processos històrics disposen d’un
mecanisme trinquet immaterial i
imprevisible que actua sobre ells. Quan un conjunt de circumstàncies socials,
culturals o econòmiques provoquen l’inici d’un canvi imparable -la revolució francesa per
exemple- el camí que segueix no és ni lineal,
ni recte, ni continu. Reapareix una vegada i una altra. Fins i tot quan les
causes que van provocar l’inici han desaparegut. Si era imparable… seguirà sent-ho.
Sociòlegs i historiadors han intentat fa temps -i cada
vegada més científicament- estudiar i
entendre, allò que anomenen megatendències.
Cap a on tendirà la demografia? Cap a on tendirà la democràcia?
Cap a on tendirà el clima? Cap a on…?
Si la voluntat d’un poble de fer un pas cap a una plena
realització política és ferma, justificada, raonable, constant i pacífica,
encara que per l’efecte trinquet pateixi
parades, seguirà endavant en paral·lel amb la tendència humana cap a més democràcia
i menys autoritarisme, més llibertat i menys repressió, més coordinació i menys subordinació.
Algú ho dubta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada