divendres, 7 de setembre del 2018

És a dir.


Diu el senyor Torra: no acceptaré una sentència condemnatòria.

Pedro Sánchez acaba de sentenciar: En democràcia se acatan las senten- cias, aunque no se compartan.

Nosaltres ho corroborem: En democràcia, sí.
                            ................................................
Han estat molt lloades, a la sexta, les paraules de Joan Tardà comentant que si algun independentista pensa que amb el 50% de catalans favorables a la independència pot imposar-la a l’altre 50% comet un greu error.

Ergo, diem nosaltres: si un unionista creu que amb 50 % de catalans favorables a la unió amb Espanya pot imposar-la a l’altre 50% comet un gravíssim error.

I doncs. Mira que n’és de fàcil la solució. Demanem a la sexta que faci campanya a favor d’una consulta als catalans sobre % (diem consulta per evitar la paraula lletja que els jutges condemnen amb sentències que s’han d’acatar a l’estat espanyol).

Jo m’atreviria a jurar que qui vol fer un referèndum (perdó) és demòcrata i qui impedeix que es faci, no tant.

Tornant al cap del govern espanyol, ell ha sentenciat:

El problema en Cataluña, no es de independencia, es de convivencia. 

Clar que té raó. Si ho sabrà ell que va donar el vist-i-plau quan encara no era president i persisteix ara que ja ho és  en fomentar la situació.

Finalment, amb una generositat que li agraïm, ens diu que ens deixarà votar un altre Estatut d’autonomia.

Com que ara ens fa una mica de mandra, redactar, discutir, aprovar al parlament català, portar-lo al congrés madrileny, rediscutir-lo i ribotar-lo de nou, per guanyar temps i estalviar calerons li proposem una solució més eficient: redactin-lo vostès mateixos, facin unes quantes còpies en paper reciclat i ens les envien. Ens ho llegirem amb molt carinyo, farem un referèndum (ara ja ho puc dir sense por) i direm o direm no.

Si diem sí, en Sánchez no només s’haurà de barallar amb en Casado i amb en Rivera sinó també amb la Susana. I si diem no, en Sánchez no s’haurà de barallar amb ningú (potser amb la seva dona si no el  vol acompanyar a viure a Honolulú).

És a dir. Res, però…

6 de setembre de 2018.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada