Ho volem així i només així. És a dir, al contrari de com han aconseguit la independència la
immensa majoria dels estats avui reconeguts al món.
Ja cal que tinguem totes i cadascuna de les virtuts
teologals i no teologals i algunes no virtuts com l’astúcia, la perspicàcia, l’instint
d’anticipació…
Atès que la norma del tot s’ha de fer pacíficament i
democràticament ja està plenament assumida per tothom, m’agradaria insistir en
la conveniència d’actuar també raonablement.
Sé, que aquesta paraula raonable té mala premsa en situacions difícils. Sona a
covardia. Per a mi, no obstant és la màxima expressió de valentia d’aquell que,
assumint tot el perill que li ve de l’adversari, accepta les conseqüències
negatives possibles i al mateix temps vol ser coherent amb la idea que té de si
mateix.
Raonem doncs tan lliurement com permet un bloc.
Seria bo fer arribar
al conjunt de la societat espanyola la idea que quan més aviat els seus
dirigents s’asseguin a una taula rodona amb els líders catalans per negociar-ho tot, absolutament
tot, sense cap condició prèvia, obtindran pactes més favorables per a l’Estat
Espanyol.
El temps va en contra dels interessos de l’Estat. Cada dia
que passa es va reduint el seu camp d’acció. Està arribant a un punt en què no
tindran més opció que intentar una aniquilació absoluta de tot signe de
catalanitat. Llavors, Catalunya patirà però Espanya haurà perdut definitivament
la partida.
Senyor Iceta, senyor Domenech, vostès dos no poden al·legar
ignorància. Cadascun de vostès té interlocutors poderosos a Madrid que no es
poden negar a escoltar-los. Feu-los-hi arribar aquest missatge, d’amagat o a
crits.
……………………………………………………………………………………………
A mig escriure sento la generosa
oferta del president en funcions del govern espanyol. Escolto el concurs de
brams del parell d’aspirants a substituir-lo. També escolto el silenci de la
resta…
Mentrestant aniré a visitar en Toni Albà i li entregaré el lliri
que duc a la mà perquè el passi pel seu trinxalliris.
I em quedaré plorant.
Un cop seques les llàgrimes em faré massatges a les cames i
al cor, respiraré a fons i esvairé qualsevol dubte.
Sang, suor, esforç i llàgrimes, com prometia Churchill. Igual,
però sense sang. Sense por i sense pressa.
3 de setembre de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada