Per barbaritats
que fessin Robespierre i companyia, la culpa que comencés tot el procés
anomenat revolució francesa ningú
dubta que la tingué totalment la monarquia francesa i tota la resta de l’aristocràcia.
Per brutal
que fos -que ho va ser- la revolució russa,
la responsabilitat que tot allò comencés tothom diu que fou del Tsar i del
tsarisme despòtic i esclavista.
Quan
existeix un conflicte -gran o petit- entre dos grups humans, la responsabilitat
que no es resolgui pacíficament i
racionalment és d’aquella part que té el Poder.
Molt recentment 235 intel·lectuals han fet públic un manifest
demanant que “després de la sentència
s’han produït aldarulls al carrer que fan necessari un diàleg entre”…
Els agraïm
molt l’interès i la bona voluntat. A mi, que no sóc del seu gremi, m’agradaria
molt saber si aquesta necessitat de
parlar la genera, segons els firmants els
aldarulls o bé la sentència. És a dir l’efecte o la causa.
I si la
responsable és la causa -és a dir la sentència- és del tot necessari voler
saber què l’ha produït.
Qui impedeix una revolució pacífica, acaba
provocant una revolució violenta. Kennedy.
Tenir a la presó
un sol dia a un home pacífic i innocent és una violència superior a cremar mil contenidors. És una vulneració
flagrant dels drets humans, i que jo sàpiga ningú ha parlat mai dels drets dels
contenidors.
Repeteixo:
gràcies 235. No us quedeu amb aquest primer pas. Feu honor al qualificatiu d’intel·lectuals volent saber més. I si ja
ho sabeu, teniu una certa obligació de no callar, per no ser còmplice passiu de
la violència.
Moltes gràcies
i perdoneu l’expressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada