Els
dictadors de bona fusta són coherents fins i tot en la forma de morir.
Hitler,
Mussolini, Ceausescu, Gadafi i tots els dictadors decents han mort com Déu
mana.
Excepte el nostre dictador per antonomàsia que no
era ni de bona fusta (massa podrida) ni
coherent (massa estúpid). És com si no hagués acabat de morir.
La seva herència
pública ha deixat marcades amb ferro roent les seves dues característiques
dominants; la corrupció i la ineficiència, tenyides de dogmatisme i revestides
de violència. I ara, disfressada de democràcia.
Però l’hàbit no fa el monjo. I la disfressa, menys.
(Allò de la mona vestida de seda).
Val a dir, que
aquestes dues característiques -ineficiència i corrupció- no les va inventar
ell. Ja hi eren segles ha, en la trista
història peninsular.
Però fa 45
anys que es va morir, i estem parlant del mateix.
Fa 45 anys
es va estendre un immens llençol per damunt de tot per amagar la brutícia i la estupidesa.
Només calia tancar els ulls i tapar-se el nas.
Fins que un
cop fort de tramuntana va fer voleiar l’extrem nord-est del llençol, deixant al
descobert als ulls del món tot allò que el món ja sabia però que feia veure que
no.
Calia trobar
el responsable que havia permès que el llençol no estés ben atrapat. Va ser
fàcil trobar els culpables…
Un cop
tancats a la presó, va aparèixer, en tot el seu esplendor, la magnitud de la tragèdia
grega que com Déu mana sempre acaba malament; amb l’heroi fotut, intentant
resoldre la quadratura del cercle.
Heus aquí el
dilema: Tornen a atrapar fort el llençol o bé el treuen del tot? Desaprofitarà
Espanya una magnífica oportunitat per fer un pas en la bona direcció, solament perquè
ve d’on ve l’avís?
Que sant
Pere i sant Pau els il·lumini.
Nosaltres
tranquils, ferms, constants amb una mica de
tsunami ben amanit, tot mirant a la
nostra que fan a Polònia i esperant
cada dia a un quart de 9, què està
passant. Rient però sense oblidar la gran canallada amb què els juristes
hereus directes del dictador apliquen les seves lleis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada