Investigar? Mai.

Jo ho trobo molt bé. El congrés espanyol ha decidit no investigar res sobre l’emèrit. Trobo molt bé que no es vulgui gastar ni temps ni diners en investigar si l’aigua del mar és salada.

Allò que ningú dubta, i que és pura evidència no cal investigar-ho. La C, que li aplicaven no volia dir Campechano. Volia dir cràpula, en el més ampli sentit de la paraula.

No cal investigar, no cal jutjar, no cal condemnar. No perdeu el temps il·lustres diputats. JO, el poble, ja fa anys que el vaig condemnar. Els dotze membres del jurat popular sense pietat, sense  dubtes, sense vacil·lació: CULPABLE.

No cal que busqueu excuses de malalt que es pixa al llit i diu que ha suat. Que si és inviolable, que si la constitució no ho permet, que si és posar en perill la pau, que qui paga mana, que si els jutges s’enfadarien, que si l’exèrcit… deixeu-ho estar. L’aigua del mar és salada.

No us escarrasseu, la sentència popular és inapel·lable.

Diu el xicot aquest que fa de president del govern, que ell es troba còmode amb aquesta monarquia parlamentaria… I les mosques xalen al femer.

Aprofiteu l’avinentesa del coronavirus que d’aquest sí que no en sabeu res de res i per tant en podeu parlar tant com us roti. Que per això se’n diu parlament.

Au, ja està, ja m’he esbravat.