L’esperit de la Moncloa.

Aquell esperit que rondava per despatxos, casernes i sagristies de Madrid a començaments de l’últim terç del segle passat, tothom sabia  que era el fantasma de Franco, condemnat per la Història, a vagar durant tants anys com anys va durar la seva dictadura.

Havent complert no fa gaire el termini, i en expulsar la seva mòmia de la tomba on li feien companyia milers de les seves víctimes, aprofitant el passeig en helicòpter el fantasma de Franco es va esvair, i ara vol reaparèixer amb el nom que li van donar llavors: esperit de la Moncloa.

La pregunta a la que m’ha costat tant temps contestar era; com podia ser que un ninot estúpid, de veu repugnant i orador pèssim, aguantés 40 anys governant Espanya?

Ja sé que era una dictadura militar, cruel, amb bastants espanyols i molts catalans a la  presó i més encara a l’exili, això ja ho sabem però també sabem que molts més espanyols i bastants catalans estaven aquí donant-li suport. I Europa mirant-ho amb cara de fàstic però, autoexculpant-se dient els espanyols són així.

Aquest tòpic em va ajudar a  mig entendre tot plegat. El franquisme no era res més que una fase aguda d’una malaltia endèmica de molt llarga tradició a la península Ibèrica, amb simptomatologia persistent: dogmatisme (amb inquisicions permanents), autoritarisme (amb militarisme intermitent), centralisme (amb unionisme conseqüent) i uns quants ismes de segona categoria.

Sense entrar en més detalls -per altra banda molt interessants- cal explicar que els anomenats pactes de la Moncloa  induïts per l’esperit del mateix nom, van consistir en què els hereus directes de la dictadura cedissin no gaire més del 20 % del poder polític (i no es pot negar que això fou un èxit extraordinari)  reservant-se la totalitat del poder militar, jurídic, religiós i econòmic (i això fou una amenaça pel futur), és a dir el fantasma del franquisme seguia viu.

Algú pot creure que un virus pot matar un fantasma? O bé, que més aviat el revifa?

El covid 19, l’any 21 serà història (creuem els dits) però la reencarnació de l’esperit de l’Espanya eterna trontollarà per una causa vulgar anomenada economia que no tolera ni fantasmes ni fantasmades. I pensem com pensem en aquesta vulgaritat econòmica, els catalans hi tenim una eina de primer ordre; matar fantasmes i mals esperits, per enderrocar palaus reials, palaus de justícia, casernes i creus de Cuelgamuros.

Ei, sense que ningú prengui mal.

6 d’abril de 2020. Enèsim dia  de confinament.