Acabo de
llegir una magnífica crítica que escriu l’admirada Lidia Falcón sobre transició
i (copio traduint al català): “l’immens engany que va representar aquell intent
de superar 3 anys de guerra civil i 40 de dictadura que va produir l’extermini
de dirigents sindicals, polítics, feministes,
intel.lectuals, científics, professors, masons, liberals, fins i tot religiosos
crítics amb el franquisme,...”
Llista llarga i molt certa, però no hi
falta ningú? Per exemple catalanistes, republicans, Lluís Companys,…
Perquè una
persona al meu parer intel·ligent i honesta fa una llista i a mi el que em
salta més a la vista és no ser-hi present ni representat com a poble perseguit,
gairebé exterminat, per aquella guerra civil genocida, i per 40 anys de
dictadura especialment cruel contra la meva llengua, (sap la senyora Falcón,
que per estudiar poesia de Maragall o
Costa i Llobera apreníem de memòria La
vaca ciega i El pino de Formentor?).
No
m’atreveixo a pensar que en l’inconscient profund de l’autora de la llista és
que aquells absents, no hi són perquè potser es
mereixien el que els va passar.
Que delito cometí, contra vosotros
naciendo...,
paraules del vostre Calderon, que faig meves.
Sisplau,
madrilenys progressistes, d’esquerra, del mig o de dretes (que com els gallecs
amb les meigas, molts catalans no hi creuen gaire, però haberlos, haylos) traïu-vos la bena dels ulls que no us deixa veure,
a la costa nord-est de la península, res més que súbdits insubmisos en lloc de
veure-hi companys de viatge indispensables per poder fer el pas definitiu que
la senyora Lidia Falcón denuncia que no
es va fer ara fa 40 anys.
Aprofitant
l’empenta que fem tots plegats per expulsar el coronavirus tinc l’esperança…
19 d’abril
de 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada