Si la sensatesa puja un graó.
L’actual sistema pseudo-monarquic, vigent a l’Estat espanyol té unes característiques negatives, tant de naixement com de praxis institucional que ha conduït al fet que no aparegui en públic pràcticament cap defensor entre els historiadors, sociòlegs, filòsofs i altres pensadors d’una mica de prestigi.
Sí que defensen el sistema, ministres, polítics, empresaris, algun sociòleg i bastants tertulians i periodistes, més o menys independents, i principalment a la capital de l’Estat.
Quina tristor veure els quatre expresidents del govern espanyol justificant l’injustificable, amagant l’evidència, distorsionant la història.
El més interessant és que els arguments que més utilitzen aquests defensors són majoritàriament negatius. Defensen la situació actual, perquè la contraria és pitjor, (evidentment per a ells), sense adonar-se que això és admetre l’absència de virtuts positives del sistema. Pitjor, vol dir més dolent que allò que és dolent.
Un (o una) ministre ha intentat justificar la defensa de no canviar la situació argumentant que els últims 40 anys han estat els millors del 200 últims anys de la Història d’Espanya.
Això és tan cert com que la situació actual del poble xinès, és la millor dels últims 3.000 anys de la seva història. No entenc perquè remuguen els tibetans, ni de què es queixen els uigurs ni de què protesten a Hong-Kong…
Els arguments a la contra tenen un efecte bumerang també inevitable. Només cal que els altaveus es distribueixin una mica més d’acord amb criteris moderns, més equitatius o simplement més eficients.
Diuen que els peixos també es comencen a podrir pel cap. Diuen que quan un mur amenaça ruïna, és fàcil trobar vint mil homes disposats a empènyer. Diuen que allò que no passa en cent anys, passa en un dia.
Sense gens de modèstia jo dic que ningú per escàs que sigui el seu coneixement, professional o aficionat, de la història de la monarquia espanyola els últims dos segles i per poc honest intel·lectualment que sigui, ningú pot defensar i o simplement justificar ni la institució ni la família.
Ha estat nefasta en tots els camps i a tots els nivells. Deslleial amb els pocs col·laboradors honestos i brutal amb els que la qüestionen.
I ara ve la contra. Soluciona l’eliminació de la monarquia, tots el problemes d’Espanya?
Si per culpa d’un incendi, et quedes tancat dins d’una casa en ruïnes, la necessitat més urgent és tirar la porta a terra, encara que a fora nevi i troni. Saps, que tirar la porta no et solucionarà cap problema i potser passaràs molt fred, però no desistiràs.
Que la majoria de ciutadans de Catalunya no volem monarquia, no ho dubta ningú. Ni nosaltres ni ells.
Què volen la majoria de ciutadans de la resta de l’Estat?
No voler-ho saber és un delicte de lesa democràcia.
I de tot això no en té cap culpa el covid dels …
Setembre de 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada