M’ho deien a casa quan jo feia el ronso. (Perdó, mestres Fabres).
El sr. Monedero, progressista madrileny de primera, renya els catalans, si diem que Espanya és irreformable, i reforça la seva tesi de progrés democràtic, mostrant com a exemple que una persona com Rodrigo Rato està a la presó.
Té tota la raó. O gairebé tota, perquè resulta que buscant noms de persones empresonades per l’Estat espanyol surt sense gaire esforç noms com Carme Forcadell, i això també és tot un exemple de progrés?, democràtic.
Cap a finals del segle XVI hi havia un tal Francisco Sandoval, duc de Lerma, favorit del Rei Felip III, que va fer el desfalc de diner públic més gran de la Història. En aquells temps la sentència era la forca. Solament bisbes i cardenals eren inviolables. El tal duc va aconseguir que el nomenessin cardenal.
Per Madrid es cantava d’amagatotis;
“Para no ser ahorcado,
el mayor ladron de España, se vistió de colorado".
Avui dia se sent (in pectore) una cançoneta que fa:
“Para no ser processado, el mayor ladron de España, se largó a los
emiratos”.
La rima no es tan bona però l’emoció és la mateixa.
De totes maneres cal donar la raó al sr. Monedero el progrés reformista de l’Estat espanyol és molt notable. Ara ja no es penja a la gent. Fins i tot el garrote vil, ja fa 50 anys que no s’aplica.(Pobre Puig Antic).
El progrés encara és més notable perquè hem passat en 400 anys de Felip 3, a Felip 6. I això és el doble.
Molt be sr. Monedero, felicitats progres en general, ànims en aquest camí de reforma de l’Estat.
Però per favor una mica de "brillo".
Desembre 2020.
Covid oscilante.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada