Desolador.

 

La immensa majoria de morts violentes de persones, dels últims tres segles de la Història Humana són víctimes directes dels  “Estats Sobirans”.

Per poc àmplia que sigui la visió que tenim de la realitat del conjunt de la Humanitat, la sensació més poderosa que produeix és desoladora.

 Els actuals models dominants de la relació Home/Naturalesa, la relació Mascle /Femella, la relació Ric/Pobre, la relació Nacional/Estranger, la relació Estat sobirà/poble dominat, i unes quantes més, són totes elles producte d’un llarguíssim camí d’allò que anomenem Civilització, i de  l’actual estructuració política, econòmica, cultural, religiosa en grups heterogenis, immensament grans uns i minúsculs altres, riquíssims o paupèrrims, armats tots ells cent vegades més del necessari, i que anomenem; Estats Sobirans.

Han començat a aparèixer per una banda, símptomes d’afebliment del model actual  i  per una altra veus que manifesten el risc de desaparició o d’un canvi substantiu de la fórmula "Estat-sobirà-independent” i altres veus -molt més fluixes- diuen que aquest canvi és just  i necessari. Fins i tot urgent.

Així, de sobte i en calent, per una banda tots tenim la sospita, que no hi ha alternativa, que sempre ha estat així, però per l’altra sabem que el model és obra humana i exclusivament humana, sense intervenció de cap altra força ni natural ni sobrenatural.

Tot allò que la humanitat ha construït, la humanitat ho pot modificar aprofitant  noves eines que la mateixa humanitat ha creat. No hi ha cap dubte que els instruments i els coneixements de què disposem avui dia són adequats i suficients per trobar una solució, com tampoc no hi ha cap dubte  que  la resistència per impedir el més mínim pas endavant, per part d’aquella  petitíssima porció dels humans que controlen poder i riquesa, és i serà ferotge. A les seves mans tenen les tres eines de domini: les armes, els diners i les paraules.

Les paraules, són les úniques eines que nosaltres tenim dret a utilitzar. L’ús de qualsevol de les altres dues (armes i diners) conduiria -com la Història ha mostrat massa vegades- a canviar persones però no a modificar estructures profundes.

La primera dificultat que presenten les paraules és valorar el grau de veritat que contenen.

La segona, el seu procés de petrificació (recordeu el codi d`Hammurabi) que les converteix en LLEIS.

I la tercera -i potser la més greu- la potència de l’altaveu que les propaga.

Així i tot, paraules i només paraules. En totes les llengües, tons, accents, lletres i mitjans.

Segons WORLD METER, el conjunt dels Estats del món, gasta  cada dia, 4.500 milions de dòlars, en armes... la  majoria de les quals, per sort, envelliran sense ser usades...

La fórmula actual d’Estat (independent i sobirà), és un fracàs absolut de la Humanitat i no obstant el conjunt dels humans tenim capacitat intel·lectual, ciència, coneixements, i voluntat suficients per trobar una fórmula més justa, més equitativa, més eficient. És a dir: MÉS HUMANA.

Fins i tot jo m’atreviria… a insinuar…

13 de juny (sant Antoni) de 2022.